Havien promès tornar, els amics de Sant'Egidio; ho havien dit als joves refugiats que havien conegut a la ruta balcànica el passat hivern. I, efectivament, tornen a ser allà, a Bihac (Bòsnia), en la cinquena missió humanitària organitzada per les Comunitats de Pàdua, Treviso i Trieste en pocs mesos.
Si la neu i el fred feien que la situació dels migrants fos duríssima, la calor asfixiant d'aquests dies no l'ha millorat. Ben al contrari: en un panorama immòbil es percep una situació d'esgotament.
"Bihac –ens diuen– s'ofega per una calor insuportable, els migrants intenten refrescar-se a les fonts i als cursos d'aigua. A les vores del riu veus refugiats que es renten o encenen foc per fer bullir aigua. Fan rotllanes als parcs, són majoritàriament joves afganesos i paquistanís amb una mirada humil responen somrient la salutació, condemnats al tedi, enmig d'escombraries i gossos solts. La ciutat ha volgut buidar les anomenades jungles, els assentaments informals, que cada vegades es desplacen més cap als boscos que hi ha fora del perímetre urbà a causa d'una política de desaturació de migrants al centre urbà".
La idea, expliquen el Hamid i el Hasheem, mediadors culturals del Jesuit Refugee Service, consisteix a concentrar els migrants al gran camp de Lipa per evitar que dormin a l'aire lliure per tot arreu. Està prohibit repartir aliments, només es permet repartir roba, sabates, sacs de dormir i motxilles.
Aquesta és l'ajuda que reparteix Sant'Egidio en aquesta missió, mentre intenta organitzar noves actuacions per al període estiuenc. Les actuacions, sempre dins del que està permès, responen a la preocupació d'ajudar al màxim aquest poble de refugiats joveníssims i molt pobres, que no tenen res, tret de l'esperança de trobar una vida millor.
