Pandèmia, pobresa, fam i migració: el cas d'Hondures

Hondures és un dels països més pobres del continent americà. Segons dades de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (ECLAC), prop del 40% de la seva població viu en pobresa extrema i el 67,4% en pobresa relativa, concentrada principalment en les zones rurals, on el 73,5% de les famílies viu en situació de pobresa. Enmig d'aquest escenari de desesperació, l'emigració és "sobretot una lluita per la supervivència".

Prop de 300.000 hondurenys van fugir a Estats Units el 2019, en un context de fortes mesures antiimmigració del president Trump i el govern mexicà. Com a resultat, l'Observatori de Migració Internacional a Hondures va registrar un augment de les deportacions entre 2018 i 2019, amb el retorn de 109.185 hondurenys entre gener i desembre de 2019, majoritàriament expulsats de Mèxic (64.649). D'entre aquests, 24.040 eren menors.

La pandèmia de Covid avança i la crisi econòmica nascuda de la paralització de les activitats productives empeny encara més la població cap a l'emigració. Les vacunes no es troben enlloc i en les últimes setmanes la perplexitat general sobre la capacitat del govern per actuar per al bé de tots, ha augmentat. Un dels motius ha estat la confiscació de milers de vacunes Sputnik falses produïdes il·legalment i confiscades a Mèxic en un avió privat amb destinació a San Pedro Sula, la segona ciutat més poblada del país. A mitjans d'abril, segons dades facilitades per l'OMS i la Universitat d'Oxford, només es vacunava el 0,03% de la població (2.639 d'un total de més de nou milions d'habitants).

La Comunitat de Sant'Egidio en els últims mesos ha continuat el seu compromís de garantir l'alimentació a les persones que viuen en dificultat en aquest període marcat per tantes crisis: sanitària, laborals, mediambiental, alimentària.
Hem fet especial atenció a les persones sense llar i els més vulnerables, com els ancians i les dones soles amb infants.
Després d'un any d'experiència podem dir que les Comunitats de Tegucigalpa, S. Pedro Sula i Comayagua han creat una cadena de solidaritat involucrant a centenars de persones que preparen menjars a casa, mentre un bon grup de joves universitaris i adults els distribueixen a qui viu aquest període d'emergència sense recursos.