La Comunitat de Sant’Egidio expressa dolor i una gran preocupació per la represa del conflicte a Nagorno Karabakh, on des de fa més d'un mes estan perdent la vida molts civils i on creix el nombre de desplaçats.
La violència dels combats ha deixat buides zones senceres, ha destruït pobles i ciutats, destrucció de la qual no s'han salvat ni tan sols els llocs de culte, com la catedral de Ghazantxetsots, convertida en el blanc de trets directes i insensats.
La represa de la guerra després de vint anys de treva s'ha produït pocs mesos després de la trobada entre els líders armeni i àzeri a la conferència sobre seguretat de Munic (febrer de 2020), que feia esperar un clima diferent. Això demostra que un conflicte que només està congelat mai no està resolt. La responsabilitat de la comunitat internacional a aquest respecte és gran. Es tracta d'un cercle viciós que no donarà resultats sinó que únicament crearà les condicions per a una represa de la guerra en el futur.
El poble armeni, que conserva el dolorós record de la massacre que va patir a principis del segle passat, té por de quedar-se sol. Cal ajudar ambdues parts a deixar de pensar en termes de conflicte.
Sant'Egidio fa una crida a les dues parts perquè recapacitin i siguin conscients que només es trobarà una solució al seu litigi a través del diàleg. Es tracta, sens dubte, d'un camí difícil, però és l'únic camí susceptible de donar pau als dos pobles per sempre.
Avui es tracta de salvaguardar la vida dels civils i especialment la dels més fràgils, preservant alhora els llocs religiosos (testimonis de la vida de les generacions anteriors en una terra martiritzada pel patiment durant molt de temps), i d'assentar les bases per a un futur de pau.
Aquesta és la tasca que ha d'assumir la comunitat internacional sense esperar.