Davant de les nombroses víctimes de covid-19 entre la població anciana i d'aquesta segona ona de contagis, la Comunitat de Sant’Egidio ha donat veu en una conferència de premsa a tots els ancians a qui es nega els drets.
"Cal protegir els ancians, però sense aïllar-los", ha afirmat el president de Sant'Egidio, Marco Impagliazzo, que ha recordat que l'absència –de vegades total– de comunicació amb l'exterior ja ha fet que molts ancians de residències s'abandonin. "Molts ancians han patit la patologia de l'abandonament, que no fa res més que agreujar la seva salut. El que va passar a la primera fase de la pandèmia (en alguns països el 50% d'ancians que van morir per covid vivien en residències) ens diu que cal actuar amb urgència per deixar enrere la patologia de l'aïllament. Transformem aquesta emergència en una oportunitat per replantejar el sistema d'assistència i cures que devem als nostres ancians", ha dit Impagliazzo.
S'han formulat algunes propostes:
assegurar que parents, amics i voluntaris tinguin notícies dels residents en centres assistencials,
afavorir la comunicació a través de dispositius que molts centres residencials encara no tenen. De fet, el sistema de videotrucades funciona en molt pocs casos.
Permetre les visites, fent, si cal, proves diagnòstiques prèviament i, en qualsevol cas, assegurar la distància necessària. "Ens adrecem als responsables sanitaris i als directors dels centres per tal que autoritzin les visites, que estan previstes per determinats protocols", ha observat el president de Sant'Egidio.
Incentivar tots els programes que fomentin l'assistència a domicili i els cures a domicili, així com les xarxes de protecció territorial, per ajudar les persones a quedar-se a casa. "El fenomen de la institucionalització dels ancians –ha dit Impagliazzo– ens fa insistir en un tema al qual Sant'Egidio es dedica des de fa anys: deixar enrere el sistema de residencialitat per passar a un conjunt de noves xarxes familiars cada vegada més urgent en un continent que envelleix, com Europa". L'assistència a domicili actualment és irrisòria: només 16 hores l'any per ancià necessitat. "És un desequilibri impressionant que demostra que la veritable assistència és la que duen a terme les cuidadores, que són aproximadament un milió" (a Itàlia), segons Impagliazzo, que ha afegit: "Expressem la nostra satisfacció per la decisió del govern de regularitzar milers de treballadors immigrants, i esperem que es produeixi una simplificació de les eines i els procediments, perquè amb el tancament d'alguns organismes públics a causa de la pandèmia és difícil obtenir el certificat d'idoneïtat residencial que necessiten els empleadors. També en aquest punt cal passar a l'autocertificació".
Desenvolupar formes alternatives d'assistència, com la covivenda perquè es poden adaptar a les necessitats de les persones. Són solucions "flexibles" que fins i tot a la fase més intensa de confinament van proporcionar protecció i bona qualitat de vida. "En vàries zones d'Itàlia fem un seguiment de la situació dels ancians i posem en marxa xarxes de protecció per evitar ingressos indeguts, amb persones que acaben a l'hospital o en centres residencials per patologies menors", ha dit Impagliazzo. Una enquesta feta pel programa "Visca els Ancians" amb 6500 ancians d'Itàlia demostra un índex de mortalitat inferior al 20% durant els mesos més durs de confinament. "Ajudar els ancians a quedar-se a casa seva, en molts casos, pot salvar-los la vida", ha dit Impagliazzo per acabar.
VÍDEO (IT)
