Entre els contenidors bruts, les escombraries i les barraques o en les places de la ciutat de Tegucigalpa, la Comunitat de Sant'Egidio porta menjar a molts que han quedat al carrer com a conseqüència d'aquesta crisi sanitària. Juntament amb el menjar, mai falten gels i mascaretes antibacterianes, per prevenir la propagació del virus.
Des del març, quan va començar la crisi socioeconòmica a causa del coronavirus, aquestes distribucions s'han realitzat tres vegades per setmana a les zones marginals de la capital del país. S'estima que s'han arribat a trobar més de deu mil persones a les colònies Kennedy, Albereda i Miraflores; al Mercat de Jacaleapa, a les avingudes Joan Pau II i Morazán; al Centre Històric, Parc El Obelisc, a la Setena Avinguda i al Parc La Llibertat, a Comayagüela.
Hondures en l'era de la Covid
Hondures segueix patint molt per la propagació de la infecció que produeix Covid. Després de Panamà, és el país centreamericà que registra el major nombre d'infectats (73.840) i morts (2.271). El mateix president, Juan Orlando Hernández, va donar positiu.
A mitjans de setembre, després de gairebé tres mesos de confinament, Hondures va reobrir la seva activitat econòmica. No obstant això, es tem que la reobertura hagi augmentat encara més les infeccions, per les dades dels últims dies.
La situació general del país és molt crítica. D'una banda, hi ha una profunda desconfiança cap al govern. La gran majoria de la població està convençuda que no ha pogut resoldre els problemes sanitaris ni respondre a les necessitats de les persones més vulnerables.
El director del Centre d'Investigació i Promoció dels Drets Humans (Ciprodeh) - organisme autònom de gran credibilitat - declara que "Es subestima el nombre d'infectats. El nombre de casos confirmats pot semblar baix, però en realitat som el país de l'Amèrica Central que ha realitzat menys tests. És probable que el nombre real sigui molt més gran”.
Durant el llarg període de confinament, la imposició (justa) de restriccions molt estrictes en quant al moviment de la població ha deixat al descobert molts dels problemes socials del país.
El 70% de la població hondurenya viu de l'economia informal. Les conseqüències de no poder sortir de casa en aquest context han estat nefastes. Al no poder treballar al carrer, moltes famílies s'han quedat sense menjar ni recursos per a comprar res.
Com a conseqüència de la crisi alimentària, en els últims mesos s'han produït atacs a camions que transportaven aliments per als supermercats, especialment a les ciutats més grans, així com a la capital, Tegucigalpa.
Fins avui, milers de dones i infants es troben als carrers de Tegucigalpa demanant almoina per comprar menjar. Molts han perdut els seus llocs de treball i no han trobat prou suport de les institucions.
A la greu emergència alimentària se li suma la preocupació per la manca de personal sanitari capaç d'intervenir si hi ha un augment d'infeccions. Segons xifres proporcionades per l'Associació Mèdica Hondurenya, el 40% del personal sanitari del país va ser infectat i afectat de Covid entre maig i juliol d'aquest any. Els metges denuncien la manca d'equips de protecció adequats als hospitals i també l'ús incorrecte de mascaretes per part de la població.
En aquesta situació, cal intervenir per donar suport a la població i ajudar els més pobres i marginats a afrontar els pròxims mesos, probablement difícils.
