La missió humanitària de la Comunitat de Sant'Egidio a l'illa de Lesbos ha durat tot el mes d'agost. Ha comptat amb la presència de més de 150 voluntaris, al costat de refugiats i sol·licitants d'asil que "habiten" durant mesos, de vegades anys, en el camp de Moria.
Lamentablement, la situació al camp no és fàcil. A la "Jungla", l'àrea que s'estén entre les oliveres del turó, no hi ha aigua, llum ni sanejament. Només pols i fang, vent calent i pluja gelada, segons la temporada, i refugis fets amb materials de rebuig: cartrons, tarimes, lones. Els incendis són freqüents, com el de fa uns dies, per causes encara desconegudes encara que potser no accidentals. La gent passa els dies sense fer res, sense escola per als nens (que són la majoria de la població del camp), sense activitats per a adults. El camp encara està tancat, només es pot sortir per a rebre tractament mèdic, fer tràmits legals i compres obligatòries. A l'interior, s'hi ha obert alguna botiga on es pot comprar pa, fruita i verdura. També hi ha un perruquer i un sastre.
El passat diumenge 30 d'agost es va celebrar la litúrgia, la primera dins el camp. Fou en un amfiteatre del turó, des d'on es veu en la llunyania la mar que separa Europa de Turquia i que ha empassat massa vides innocents. Al costat dels voluntaris, la participació de refugiats, molts d'ells de països africans, va ser molt commovedora.
Els refugiats del camp de Moria ara coneixen Sant'Egidio. Som "els del colom", fent referència al nostre logo. Però no només, també representa un missatge de pau i esperança per a dones i homes marcats pel sofriment a causa del terrible viatge que han hagut d’empendre, uns fugint de Síria, molts d'Afganistan, altres d'Àfrica. Són moltes les raons per les què han decidit arribar a Europa, però tots somien amb una vida "normal": escola per als nens, treball per als adults. L’agost ha acabat. Però la missió tot just comença: donar un futur a aquests nous amics.
