Aquests dies la Comunitat de Sant'Egidio ha conegut centenars de migrants, moltes famílies i molts infants, gràcies a l'obertura d'un Centre de Dia dins de l'Albergue de Belén, el primer centre d'acollida en terres mexicanes després de la frontera amb Guatemala. Actualment acull més de 300 persones de 8 nacionalitats, entre els que hi ha 85 infants.
Són moltes, les històries que han obligat aquests migrants a abandonar la seva terra, com per exemple els que fugen dels grups criminals juvenils centreamericans (maras). L'element comú d'aquestes històries és el desig d'allunyar-se de la violència i de la injustícia per viure un futur de pau i serenitat.
Per als infants, la Comunitat ha obert dues Escoles de la Pau, una per a nens de 3 a 6 anys, i una altra per als més grans.
Per als adults, de la seva banda, s'han inaugurat dues escoles, una d'anglès que ha tingut un èxit enorme, i una altra d'alfabetització per a aquells que mai han après a llegir o escriure en castellà, com moltes dones treballadores, camperols i joves mecànics. Si, com era de preveure, els infants han respost amb alegria a la invitació d'anar a l'Escola de la Pau, ha estat una sorpresa veure amb quina felicitat i atenció seguien els adults les classes.
Molts dels migrants que s'allotgen al Centre encara no tenen resposta a la seva petició de reconeixement d'asil i tenen por de sortir de Belén. La policia sovint fa arrestos massius pels carrers de Tapachula i s'endú els no mexicans a un centre de detenció i expulsió a 80 km de la ciutat. Des d'aquell centre els migrants que han presentat sol·licitud d'asil només poden sortir passats uns dies, mentre que la resta són repatriats. Ningú vol que el tanquin en aquell lloc, format per 4 grans blocs: un per a homes, un per a dones, un per a menors no acompanyats i un per a famílies. Ningú no pot comunicar-se amb l'exterior ni entre ells.
La presència de molts joves de la Comunitat ha estat rebuda com una novetat pels migrants i pel personal del centre, acostumats, en la majoria dels caso, a dur a terme només tràmits administratius i burocràtic, perquè torna una "normalitat" a la vida, esborrant el tedi de la llarga espera dels documents i donant esperança en el futur.