La Nit dels Vidres Trencats, la Kristallnacht, entre el 9 i el 10 de novembre de 1938, representa l’inici de la deportació dels jueus que va culminar amb la mort de més de 6 milions de persones durant la anomenada Shoà. Així ho recorda la marxa silenciosa de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona.
Una marxa en silenci titulada “no hi ha futur sense memòria” va creuar l’antic barri jueu de Barcelona per a recordar la gran tragèdia de la Shoà durant la Segona Guerra Mundial.
“Aquesta és una ocasió per a distanciar-se d’un llenguatge d’odi i d’una propaganda que fa encara més dura la convivència i obre les portes a actes de violència”, va recordar en Pere Sobrerroca, de la Comunitat de Sant’Egidio, tot just abans de començar la marxa. En aquest acte es van sentir veus de testimonis com els de Dory Sonheimer, que va recordar el seu avi que va morir d’un infart provocat per l’angoixa i l’horror de la Nit dels Vidres Trencats a Praga. Mercè Sanz va parlar de la seva reclusió als camps de concentració de Ravensbruck i Auschwitz, on hi va viure dels 6 als 12 anys, i on fou víctima d’experiments mèdics.
Els Joves per la Pau van llegir el seu testimoni: “No jugàvem, no teníem forces per a fer res. Jo gairebé ni caminava. Ningú ens feia petons ni ens acariciava”. Tenia un desig profund: “Necessitava alimentar-me d’afecte, de tendresa, d’alegria... després de tant de sofriment, de tanta angoixa i por”. No va voler que el dolor que havia patit de nena i els horrors que va presenciar, fossin l’ultima paraula.
Jaume Castro de Sant’Egidio, es preguntava: “Qui tindrà memòria per explicar el què va succeir?”, i va demanar a tots de respondre a la inèrcia del racisme i a l’antisemitisme amb la memòria, responent al mal amb el bé, començant per la memòria. Com fan els Joves per la Pau que van passar un vídeo sobre el pelegrinatge que van fer a Auschwitz. "No hi ha futur sense memòria”, té les seves arrels en la memòria, deia concloent l’acte Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que també participà a la marxa.
