El dimecres 4 de setembre una commovedora pregària al barri Gòtic de Barcelona va acomiadar el Manuel Valverde, un amic del carrer, que Sant'Egidio visitava des de feia anys a la plaça de Sant Pere de les Puel·les, una de les més antigues de la ciutat i que el Manuel havia fet "casa" seva.
Allà hi havia trobat la serenitat que buscava, després d'una vida dura i plena de patiment. El Manuel havia creat al seu voltant una xarxa d'amistat i, tal com deia, "sempre hi ha bona gent que em porta un cafè amb llet o una dutxa". Molts amics de Sant'Egidio recorden els set anys de fidel trobada, d'amistat. Recorden el seu gust pels entrepans que li donaven ("de pernil, si pot ser"), la dificultat en acceptar unes ulleres noves (amb 7 diòptries), tot i que no hi veia més enllà de la seva maleta i la seva manta.
El Nadal de 2013 va viure una gran joia. Va decidir participar al dinar de Nadal. "Com es menja, això?". Era el primer cop que menjava canelons. Va recordar el dinar de Nadal durant mesos.
La pregària pel Manuel va reunir molts veïns i veïnes del barri, botiguers, i persones que el visitaven quan passaven per la plaça, i va acabar amb una ofrena floral al racó que va ocupar durant anys. El Manuel ha format part del paisatge quotidià de la plaça. Aferrat a la seva maleta des de la porta de l'església, en un banc o al final des del pedrís on guardem el seu record, ha enriquit moltes persones del barri amb la seva humanitat, ha sabut aturar el ritme accelerat dels passos de moltes persones perquè la ciutat sigui més humana.
Moltes persones –de tot el món– el van conèixer gràcies a la bonica fotografia de la celebració del seu aniversari, que vam publicar en aquest web fa anys. El seu rostre, il·luminat per la llum de les espelmes, està gravada als nostres ulls per recordar-nos la necessitat de tendres i de fraternitat que tenen moltes persones que viuen al carrer.
