ESCOLA DE LLENGUA I CULTURA

Escuela de idiomasFormación

Comparteix-Ho

Des de principis dels anys 80 el treball de Sant'Egidio amb els immigrants estrangers s'ha dut a terme a través de la trobada concreta amb homes i dones, i no amb tipologies abstractes de persones. Es va posar clarament de manifest que calia donar-los la clau d'accés per integrar-se a la nostra societat. Per això el 1982 la Comunitat va començar els primers cursos de llengua. L'Escola de llengua i cultura, que inicialment duia el nom del gran orientalista Louis Massignon, es va estendre per Roma i per moltes altres ciutats europees, com Milà, Nàpols, Florència, Anvers, Munic i altres, i es va transformar en un agent d'integració de gran impacte, amb desenes de milers d'estudiants.

La representació geogràfica dels estudiants, al llarg dels anys, ha estat una fotografia de l'evolució de la immigració als nostres països i ha demostrat, malgrat els prejudicis difosos, el desig que tenen de viure i integrar-se als nostres països. Allà on s'ensenya la llengua, les classes estan sempre plenes i les matriculacions augmenten vertiginosament. És un fenomen que demostra l'atenció que la nostra cultura exerceix en els que venen d'altres països. Tots ells dediquen el seu temps lliure –de vegades tot el que tenen– a l'escola. De fet, les classes amb més estudiants, sobretot dones que treballen com assistents familiars, són les del diumenge i el dijous, la qual cosa demostra que per a ells la comunicació és una necessitat primària, com ho és dormir i menjar.

Els primers anys hi havia més demanda d'aprendre llengua a nivell principiant, però avui dia el percentatge d'estudiants que demanen cursos de perfeccionament de les seves habilitats lingüístiques ja assolides i de cultura i art locals augmenta constantment. Moltes carreres acadèmiques es perllonguen durant sis/set anys d'estudi, perquè perceben l'escola com un lloc d'alta cultura i com un entorn de socialització i amistat.
Des del 2001 l'escola organitza periòdicament cursos de formació professional per a mediadors interculturals. En tots aquests ans d'escola hem vist un fort i difós desig de relació, de trobada, d'enriquiment cultural en persones que van sortir del seu país amb l'esperança de construir una vida millor, i no només des del punt de vista econòmic.

A les classes s'aprèn, sobretot, la llengua, però també es para atenció al contingut curricular, per tal que l'escola sigui un entorn de formació en ciutadania. A l'escola, doncs, s'aprèn la cultura del lloc en les seves vessants diferents, s'aborden els grans temes del racisme, de la pau i de la guerra, s'aprèn la història contemporània i s'insisteix en la necessitat d'entendre els diferents mons d'origen dels estudiants.

Les escoles de llengua són, doncs, llocs en què es construeix la convivència, i en què la gent s'acostuma a relacionar-se amb persones diferents. Les classes sempre són mixtes, mai monoètniques. Així, anar a l'escola és una ocasió per construir relacions d'amistat entre persones originalment diferents que probablement mai s'haurien conegut. L'escola és un autèntic laboratori de la civilització de la convivència, un model concret, una bona pràctica, per construir la integració i la convivència. L'experiència de l'ensenyament de la llengua ha donat lloc a un mètode per a immigrants adults i treballadors que s'ha traduït en una sèrie de llibres que duen un títol que ja és un programa: L'Italiano per amico (La scuola, Brescia).

FULLETÓ DE L'ESCOLA DE LLENGUA I CULTURA ITALIANA