La Iglesia armenia recuerda hoy el Metz Yeghérn, el "Gran Mal". Conmemora las masacres que sufrieron durante la Primera Guerra Mundial, en las que fueron asesinados más de un millón de armenios. En Israel es el Yom Hashoá, el día del recuerdo del Holocausto (Shoá), en el que se rememora el exterminio del pueblo judío a manos de los nazis durante la Segunda Guerra Mundial. Llegir més
La Iglesia armenia recuerda hoy el Metz Yeghérn, el "Gran Mal". Conmemora las masacres que sufrieron durante la Primera Guerra Mundial, en las que fueron asesinados más de un millón de armenios. En Israel es el Yom Hashoá, el día del recuerdo del Holocausto (Shoá), en el que se rememora el exterminio del pueblo judío a manos de los nazis durante la Segunda Guerra Mundial.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Crist ha ressuscitat d'entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 3,11-26
Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d'ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:
-Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat? El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. Vau negar el Sant i el Just i demanàreu a Pilat que us concedís la llibertat d'un assassí. Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l'home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l'ha curat completament davant de tots vosaltres.
"Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat i que el cel havia d'acollir fins al temps de la restauració universal. És d'aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. D'una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s'aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. D'altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat el seu Servent i us l'envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Crist ha ressuscitat d'entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Acaba de tener lugar la curación del tullido que pedía limosna delante del templo. Este hombre, al verse curado de su enfermedad, se puso inmediatamente a saltar y a gritar de alegría en la explanada del templo. Es como si hubiera vuelto a florecer a la vida. Todo el mundo, por supuesto, se asombra de lo ocurrido. Muchos se agolpan en torno a Pedro y Juan mirándoles con admiración, pensando que están dotados de poderes extraordinarios. Pedro, al darse cuenta de ello, trata inmediatamente de dejar claro que el milagro no es obra suya, sino de Dios. Jesús, resucitado, continúa su obra a través de los discípulos. Por supuesto, no están dotados de un poder propio, pero han sido dotados por Dios de un poder bueno, que han de gastar en favor de los pobres y los enfermos. Jesús mismo les había exhortado a orar con fe por la curación de los enfermos: "Os aseguro también que si dos de vosotros se ponen de acuerdo en la tierra para pedir algo, sea lo que fuere, lo conseguirán de mi Padre que está en los cielos. Porque donde están dos o tres reunidos en mi nombre, allí estoy yo en medio de ellos" (Mt 18,19-20). Desde entonces, ya sin la presencia visible de Jesús, les espera a los discípulos actuar en su nombre. Este pasaje de los Hechos nos exhorta, incluso en este tiempo nuestro, a redescubrir la fuerza de la Iglesia para cambiar la historia de los hombres y para curar a los enfermos. Los discípulos tienen entre sus manos también la oración para curar a los enfermos. El Evangelio nos recuerda que "no hay nada imposible para Dios" (Lc 1,37). El Señor -este es el hilo rojo que recorre todos los Hechos de los Apóstoles- se sirve de los creyentes para obrar milagros. En un mundo que se ha vuelto complejo y difícil, nuestra fe debe crecer en el poder de la oración para que el Señor intervenga y haga más serena la vida de las personas.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
