LA PREGÀRIA CADA DIA

Pascua de Resurrección
La Iglesia de Occidente y la Iglesia de Oriente celebran la Pascua de Resurrección el mismo día.

Primera Lectura

Fets dels Apòstols 10,34.37-43

Llavors Pere prengué la paraula i digué:
-Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, però Déu el ressuscità el tercer dia i li concedí que s'aparegués, no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d'abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d'entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l'ha constituït jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats gràcies al seu nom.

Salm responsorial

Salm 117 (118)

Antífona

L'amor del Senyor perdura eternament.

? Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

? Que respongui la casa d'Israel:
Perdura eternament el seu amor.

? Que respongui la casa d'Aaron:
Perdura eternament el seu amor.

? Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

? Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me'n va treure.

? Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?

? Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.

? Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.

? Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

? Quan totes les nacions m'envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.

? Quan m'envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.

= Quan m'envoltaven com un eixam †
i s'arboraven com foc d'argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.

? M'empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m'ha sostingut.

? Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.

? Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:

= ?La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.?

? No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.

? El Senyor m'ha colpit molt durament,
però no m'ha abandonat a la mort.

? Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.

? Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

? Et dono gràcies perquè m'has escoltat
i has vingut a salvar-me.

? La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.

? És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.

? Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.

? Ah, Senyor, dóna'ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna'ns la victòria!

= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il?lumina.

? Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l'altar.

? Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t'exalço, Déu meu.

? Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Segona Lectura

1a Corintis 5,6-8

No és bo que estigueu tan satisfets de vosaltres mateixos! ?No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això, celebrem la festa de Pasqua, no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d'entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 20,1-9

El primer dia de la setmana -el diumenge-, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
-S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Crist ha ressuscitat d'entre els morts i no mor més!
Ell ens espera a Galilea !

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Las tres mujeres mencionadas en el Evangelio no abandonan a Jesús ni siquiera cuando está muerto. Su amor es verdaderamente ejemplar: no solo vencen el miedo, sino que van más allá de lo posible. Se presentan de madrugada en el sepulcro con los aromas para realizar un último gesto de amor por su amado maestro. Al entrar, no ven el cuerpo de Jesús. Sin embargo, inmediatamente aparecen ante ellos dos hombres vestidos de blanco: "?Por qué buscáis entre los muertos al que está vivo? No está aquí, ha resucitado", les dicen. Los dos hombres les anuncian la Pascua. Sí, el Señor no se ha resignado al mal y a las múltiples formas con las que amarga la vida en este mundo nuestro. Después de la pandemia, han venido las guerras. Verdaderamente las tinieblas parecen haber caído sobre la tierra. Pero el Padre que está en los cielos -nos lo recuerda el Evangelio de Juan- ama tanto al mundo que envía a su propio Hijo, el unigénito, para salvarnos.
Los dos hombres, vestidos con ropas resplandecientes, inmediatamente después del anuncio de la resurrección nos exhortan también a nosotros con las palabras dirigidas a las mujeres: "Recordad cómo os habló cuando estaba todavía en Galilea". ¡Cuántas veces, en efecto, Jesús había hablado a sus amigos del misterio de la Pascua, pero ellos no le habían tomado en serio! ?Y cuántas veces se nos ha dirigido también a nosotros la misma Palabra de Dios, y también nosotros la hemos olvidado? Aquellas mujeres "recordaron sus palabras" e inmediatamente fueron a "anunciar" a los once y a todos los demás lo que habían visto. Existe la responsabilidad de comunicar la Pascua a todos. También a nosotros se nos pide hacerlo. El apóstol Pedro, al oír a las mujeres -a pesar de la incredulidad de los demás y en parte de la suya propia-, sale del cenáculo y va al sepulcro. Nada más llegar, se inclina para ver el interior y ve los lienzos en los que habían envuelto al Señor. Son los lienzos del amor, los lienzos de la piedad, los lienzos de la compasión, los lienzos que envuelven a muchos que son golpeados por la violencia. Esos lienzos que la Iglesia y cada comunidad cristiana extienden en las periferias del mundo para cuidar los cuerpos de muchos pobres, enfermos, ancianos, niños, extranjeros, refugiados, abandonados. Son los lienzos de la resurrección, los signos de la victoria del amor sobre el abandono. La Pascua nos pide multiplicarlos ampliando el espacio de la misericordia.