LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Isaïes 58,1-9

"Crida ben fort, no t'estiguis de cridar.
Fes sentir com un corn la teva veu.
Recorda al meu poble la seva infidelitat,
al casal de Jacob els seus pecats.
M'interroguen cada dia,
volen saber per què em comporto així,
com si fossin gent que obrés el bé
i no s'apartés del que mana el seu Déu.
Em reclamen que faci justícia,
voldrien que els fes costat,
i em diuen:
"Per què no ens mires quan dejunem?
Per què no fas cas de les nostres súpliques?"
Doncs jo us responc:
"Els dies de dejuni, mireu pel vostre interès
i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres.
Passeu el dejuni entre plets i baralles,
repartint amb malícia cops de puny.
Dejunant d'aquesta manera,
el vostre clam no pot arribar al cel.
?Us penseu que jo tinc per un dejuni
que un home faci súpliques tot el dia,
abaixi el cap com un jonc,
es vesteixi de sac negre
i s'ajegui a la cendra?
?D'això en dieu un dejuni,
un dia agradable al Senyor?
El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena.
Comparteix el teu pa amb els qui passen fam,
acull a casa teva els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
Llavors brillarà com l'alba la teva llum,
i les teves ferides es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda la teva bondat,
i per rereguarda la glòria del Senyor.
Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà;
quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens!
Si treus de casa teva tots els jous
i no assenyales amb el dit per acusar,

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Las palabras del profeta Isaías condenan una oración hecha de palabras vacías, y un ayuno únicamente ritual, prácticas desvinculadas de la escucha de la Palabra de Dios, de la búsqueda de la justicia, y de la compasión por los pobres. El Señor interroga a su pueblo: "?Así ha de ser el ayuno que yo elija?". No hay comunión con Dios sin la práctica de su justicia. El profeta advierte al pueblo de Israel que el Señor es sordo ante la oración del hombre egoísta que solo busca su propio interés, tal vez hasta oprimiendo a sus obreros y alimentando peleas y conflictos en su propio beneficio. En una sucesión creciente de afirmaciones, Isaías indica al hombre religioso cuál es el ayuno agradable a Dios: socorrer y amar a los pobres, liberar a los oprimidos del yugo de cualquier tipo de esclavitud, compartir el pan e incluso la vida con el que pasa hambre, socorrer a los míseros, vestir a los que están desnudos. Son palabras que van más allá de la simple exhortación a la solidaridad con los necesitados. Y cuando invita: "De tu semejante no te apartes" (v. 7), parece plantear el gran sueño que se realizará plenamente en Jesús. Los pobres no son objeto de nuestros servicios, sino "nuestra carne", es decir, son parte de la familia, nuestros hermanos, "nuestros parientes". No es algo natural ver así a los pobres, sobre todo en una cultura individualista como en la que estamos inmersos. Es necesario escuchar hoy la Palabra de Dios para poder acoger en el corazón la misma compasión del Señor hacia los pobres y los débiles. Quien los acoge puede dirigir su oración al Señor y esperar con confianza una respuesta llena de misericordia. El Señor llenará nuestra vida de luz y de fuerza.