Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Siràcida 2,1-11
Fill meu, si et proposes de servir el Senyor,
prepara't per a la prova.
Redreça el teu cor, sigues valent
i no t'espantis en els moments difícils.
Agafa't al Senyor, no te n'apartis,
que a la fi de la vida seràs enaltit.
Accepta tot el que et pugui venir
i sigues pacient quan et vegis humiliat;
perquè, com en el foc es prova l'or,
en la fornal de la humiliació són provats els escollits.
En les malalties i en la pobresa, fes confiança a Déu.
Confia en Déu i ell t'ajudarà,
vés pel camí dret i espera en ell.
Vosaltres que venereu el Senyor, compteu que és misericordiós;
no us allunyeu d'ell, no fos cas que caiguéssiu.
Vosaltres que venereu el Senyor, confieu en ell:
segur que no perdreu la vostra recompensa.
Vosaltres que venereu el Senyor, espereu els seus dons,
que són l'amor i el goig sense fi.
La recompensa que ell dóna és la joia eterna.
Fixeu-vos en les generacions antigues i reflexioneu:
?Hi ha algú que hagi confiat en Déu i hagi quedat confós?
?Hi ha algun fidel del Senyor que hagi estat abandonat?
?Algú ha invocat el Senyor i ell no n'ha fet cas?
Vosaltres sabeu que el Senyor és compassiu i benigne,
perdona els pecats i salva a l'hora de la tribulació.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El libro del Eclesiástico pide al creyente la disponibilidad a acoger las pruebas de la vida, para adquirir la sabiduría: "Hijo, si te acercas a servir al Señor, prepara tu alma para la prueba". El maestro espiritual advierte al discípulo que las pruebas y aflicciones de la vida son bien conocidas por el Señor, y que él no dejará de dar su sostén y su ayuda a quien confía en él: sabrá sacar el bien de la dificultad que debe afrontar. Las pruebas de la vida se presentan de formas diversas y no por casualidad inducen a desalentarse, o peor aún, a alejarse del Señor pensando poder salvarse solos. El Señor, sabio pedagogo, sabe cómo transformar las pruebas en beneficio del creyente; las adversidades, para el hombre que sigue al Señor, no son un castigo sino un momento de purificación. El libro de los Proverbios advierte con sabiduría que "el Señor reprende a quien ama, como un padre a su hijo amado" (Pr 3,12). En la prueba el creyente debe abandonarse al Señor y crecer en la fe en Él, sin separar su oído de la escucha de las Santas Escrituras. Por eso el Sirácida advierte: "En las humillaciones, sé paciente. Porque en el fuego se purifica el oro, y los que agradan a Dios, en el horno de la humillación". Esto no quiere decir que sea Dios quien mande las pruebas, como a menudo se cree. El Señor, ante todo, está junto a nosotros en la prueba. Este es el sentido de las palabras del Padrenuestro: "no nos dejes caer en la tentación, y líbranos del mal". Es la elección de Jesús, presentada en los Evangelios: está junto a los enfermos y a los que sufren, hasta el punto de sufrir él mismo, incluso hasta la cruz. La exhortación del maestro al discípulo es clara: "Confía en él, y él te ayudará, endereza tus caminos y espera en él".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
