LA PREGÀRIA CADA DIA

VII del tiempo ordinario
Recuerdo de san Policarpo, discípulo del apóstol Juan, obispo y mártir (+ 155).

Primera Lectura

1r Samuel 26,2.7-9.12-13.22-23

Saül, amb tres mil homes escollits d'Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David:
-Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran pas dues.
Però David va respondre a Abisai:
-No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l'ungit del Senyor?
Llavors David va agafar la llança i el càntir d'aigua que Saül tenia vora el capçal, i se'n van anar. Ningú no ho va veure ni se'n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d'ells un son profund. David va passar a l'altre costat d'on era Saül i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància. David va cridar:
-Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l'ungit del Senyor.

Salm responsorial

Salm 102 (103)

Antífona

La tendresa del Senyor és gran com el cel.

? Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.

? Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

? Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;

? rescata de la mort la teva vida
i et corona d'amor entranyable;

? et sacia dels béns que desitjaves,
i tu, com l'àguila, recobres la joventut.

? El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.

? Ha revelat a Moisès els seus camins,
les seves gestes, als fills d'Israel.

? ?El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.?

? No acusa sense fi
ni es manté irritat per sempre;

? no ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

? El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;

? llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'orient és lluny de l'occident.

? Com un pare s'apiada dels seus fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,

? perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.

? La vida de l'home dura com l'herba,
floreix com la flor dels camps:

? desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.

? Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;

= la seva bondat s'estén als fills dels fills †
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen.

? El Senyor té el seu tron en el cel,
i el seu regnat s'estén per l'univers.

= Beneïu-lo, àngels del Senyor, †
herois poderosos que compliu les seves ordres,
sempre a punt d'obeir els seus manaments.

? Beneïu el Senyor, tots els seus estols,
servidors que executeu els seus designis.

= Beneïu el Senyor, totes les seves criatures, †
a tot arreu on ell és sobirà.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Segona Lectura

1a Corintis 15,45-49

Així ho diu l'Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; però el darrer Adam és esperit que dóna vida. No és primer l'ésser espiritual, sinó el terrenal, i l'espiritual ve després. El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 6,27-38

"Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen. I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors. I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.
"Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
"Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.
"No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Amad a vuestros enemigos, haced bien a los que os odien, bendecid a los que os maldigan, rogad por los que os difamen." Estas palabras, con el tema del amor, constituyen la parte central del discurso de las bienaventuranzas, y se sienten como especialmente oportunas en este tiempo que parece a merced del demonio de la guerra. Es necesario que estas palabras evangélicas resuenen en este tiempo y susciten un rechazo por una situación cada vez más peligrosa, a la vez que un compromiso por un mundo más fraterno. El mandamiento del amor por los enemigos nos revela el rostro mismo de Dios, su modo de ser y de obrar. El apóstol lo recuerda cuando afirma que Dios muestra su amor por nosotros porque nos ha amado mientras aún éramos pecadores (cfr. Rm 5, 6-8), alejados de él, sus enemigos, podríamos decir. Jesús, con su muerte en la cruz, ha abatido el muro de enemistad, de separación. La página del libro de Samuel que presenta la decisión de David de no matar a Saúl muestra la sabiduría del justo: imitar a Dios, que es Padre de todos y quiere la conversión del pecador, no su muerte. Juan Crisóstomo, comentando esta página, afirma: "un hombre, te haga lo que te haga, es un hermano"; el enemigo que te hace el mal es un hermano al cual el mal ha alejado de ti y también de su propia humanidad. El Señor nos exhorta a hacer el bien a quien nos hace el mal, a rezar por ellos, a vencerlos en el amor. Esta exhortación a la sobreabundancia del amor no se refiere al plano sentimental sino al cambio de los corazones y de la historia. Es el amor sobreabundante el que permite comprender y acoger la otra exhortación de Jesús: "Al que te hiera en una mejilla, preséntale también la otra; y al que te quite el manto, no le niegues la túnica". Jesús carece de esa categoría fundamental que está presente en todos: la idea de la victoria sobre los demás a toda costa. Él no quiere derrotar a nadie, no considera a nadie como su enemigo, ni siquiera a Judas, a quien llamó "amigo" mientras le daba el beso de la traición. Para el mundo vencer es una obsesión. La única gran ley para Jesús es la del amor, ese amor que le empujó a dejar el cielo y venir a la tierra a salvarnos, incluso a costa de su muerte. Ese amor se llama misericordia, como exhorta al final de este pasaje evangélico: "Sed compasivos como vuestro Padre es compasivo". Es la manera de servir al Reino que se confía también a nuestras manos; se nos pide no medir el amor y de ir más allá: "Tratad a los hombres como queréis que ellos os traten".