LA PREGÀRIA CADA DIA

III del tiempo ordinario. Fiesta de la Palabra de Dios
Recuerdo de Timoteo y Tito, colaboradores de Pablo y obispos de Éfeso y Creta.

Primera Lectura

Nehemies 8,2-4.5-6.8-10

El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant el poble reunit. Hi havia homes, dones i infants amb ús de raó. Era el dia primer del mes setè. I allí, a la plaça de davant la porta de les Aigües, des de l'alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tothom: homes, dones i infants amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura.
Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt una tribuna de fusta, preparada expressament per a l'ocasió. Tenia drets al seu costat, a la dreta Matitià, Xema, Anaià, Urià, Hilquià i Maasseià, i a l'esquerra Pedaià, Mixael, Malquià, Haixum, Haixbadana, Zecarià i Meixul?lam. Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre davant de tothom, i llavors tot el poble es posà dret. Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l'assemblea va alçar les mans i respongué: "Amén! Amén!" Després s'agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor. Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu i n'exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora.
En sentir les paraules de la Llei, tot el poble plorava. Per això Nehemies, que era el governador, Esdres, el sacerdot i mestre de la Llei, i els levites que explicaven el text a la gent, els van dir:
-La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor, el vostre Déu: no us lamenteu ni ploreu.
Esdres va afegir:
-Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d'avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.

Salm responsorial

Salm 18 (19)

Antífona

La Paraula del Senyor és santa, dura per sempre.

? El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.

? Els dies, l'un a l'altre es transmeten la paraula,
l'una a l'altra se la revelen les nits.

? Silenciosament, sense dir res,
sense que ningú els senti la veu,

? el seu anunci s'escampa a tota la terra,
arriba el seu llenguatge fins als límits del món.

= En el cel hi ha posat un pavelló per al sol, †
i el sol en surt com un espòs de la cambra,
radiant com un atleta que es llança a la cursa.

? Surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre:
res no s'escapa de la seva escalfor.

? És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;

? és ferm el que el Senyor disposa,
dóna saviesa als senzills.

? Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;

? els manaments del Senyor són transparents,
il?luminen els ulls.

? Venerar el Senyor és cosa santa,
dura per sempre;

? els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

? Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;

? són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

? El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d'observar-los.

? Però qui s'adona d'una falta involuntària?
Purifica'm del que em passa inadvertit.

? Preserva'm de l'orgull,
que no s'apoderi del teu servent.

? Així seré irreprensible,
i net d'una gran culpa.

= Que et complaguin les paraules dels meus llavis †
†i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!

Segona Lectura

1a Corintis 12,12-31

El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.
Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia: "Com que no sóc mà, no sóc del cos", no per això deixaria de ser del cos. I si l'orella deia: "Com que no sóc ull, no sóc del cos", no per això deixaria de ser del cos. Si tot el cos fos ull, com podria sentir-hi? Si tot el cos fos oïda, com podria olorar? Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat. Si tot el cos es reduís a un sol membre, on seria el cos? Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un de sol. L'ull no pot dir a la mà: "No em fas cap falta", ni tampoc el cap als peus: "No em feu cap falta." Ben al contrari, els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris; els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, cosa que no necessiten els membres més decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que ha donat més honor als membres que més en necessiten, perquè en el cos no hi hagi divisions, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol?licitud els uns pels altres. Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i quan un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell.
Doncs bé, vosaltres formeu el cos de Crist, i cadascú n'és un membre. En l'Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. ?Són tots apòstols? ?O tots profetes? ?O tots mestres? ?Tots fan miracles? ?Tenen tots el do de guarir? ?Tots parlen en llengües? ?O tots les saben interpretar?
Anheleu, però, els dons més grans!
I ara us vull mostrar un camí molt més excel?lent.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 1,1-4; 4,14-21

Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il?lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar l'any de gràcia del Senyor.
Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:
-Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En este tercer domingo del tiempo ordinario se celebra la Fiesta de la Palabra, una fiesta especialmente querida por la Comunidad de Sant'Egidio. Es una bella tradición en la Comunidad que este día, al final de la Liturgia Eucarística, se recibe la bendición mientras con los brazos alzados cada uno mantiene en sus manos la Biblia personal que usa cada día para la lectura de la Palabra de Dios. Y es bueno recordar además que la fiesta de hoy está estrechamente unida a otra que el papa Francisco ha querido instituir: La fiesta de los pobres. Dos fiestas: una abre el año litúrgico y la otra lo cierra, como para indicar los dos pilares que guían la vida de la Iglesia y la hacen preciosa para el mundo.
El Evangelio que hemos escuchado nos trae las primeras palabras de Lucas y su empeño por "haber investigado diligentemente todo desde los orígenes" acerca de lo que Jesús había dicho y hecho. Es una invitación a hacer nuestra su preocupación para que ninguna de las palabras del Evangelio se pierda. Cada vez que se abre el Evangelio es Jesús mismo quien habla, como ocurrió en la sinagoga de Nazaret. Era su primera predicación. Lucas escribe que fue Jesús quien eligió el pasaje de Isaías. Una elección bien clara, como clara fue la predicación: "Esta Escritura que acabáis de oír se ha cumplido hoy".
La Palabra de Dios se cumple también hoy para nosotros y para los pobres, los débiles, los pequeños, los refugiados, los ancianos, los que están solos, hacia quienes el Señor empuja a los discípulos. Para ellos -y por tanto también para los discípulos- comienza el "año de gracia" del Señor. En efecto, la Palabra de Dios empuja a los discípulos a hacerse prójimos de los pobres y decirles: "Hoy" ¡estoy a tu lado! "Hoy" ¡ya no estás abandonado! "Hoy" ¡eres parte de la familia de Dios! Hoy, no mañana, como una fácil pereza puede sugerir. Es urgente comunicar el "hoy" del Evangelio al mundo. Es con la fuerza de la Palabra como se apresura el reino de Dios que Jesús inauguró aquel día en Nazaret. Es verdad, somos pobre gente, débiles y también pecadores, pero Jesús nos empuja a hacer nuestras sus palabras de aquel día: "El Espíritu del Señor sobre mí, porque me ha ungido". Él mismo nos envía al mundo. Y nuestra fe en él nos hace decir que todo puede cambiar porque "nada es imposible para Dios".