Oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de las comunidades cristianas de Europa y de las Américas. Llegir més
Oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de las comunidades cristianas de Europa y de las Américas.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Hebreus 8,6-13
En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d'oficiar en un culte més excel?lent, ja que és mitjancer d'una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.
Si la primera aliança hagués estat irreprensible, no hauria calgut establir-ne una segona. En efecte, el Senyor diu en to de reprensió: Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; ells no es van mantenir en la meva aliança, i jo em vaig desentendre d'ells. Ho dic jo, el Senyor. Aquesta és l'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu interior, les escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ja no caldrà que ningú instrueixi el seu veí ni el seu germà dient: "Coneix qui és el Senyor", perquè tots em coneixeran, des del més petit fins al més gran. Perdonaré les seves culpes, no em recordaré més dels seus pecats. Des del moment que Déu parla d'una aliança nova, declara vella la primera; i tot allò que es torna vell i antic aviat desapareix.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Estamos dentro de una nueva alianza de la que el Señor Jesús se ha hecho mediador. Muchas veces se habla de la alianza en el Nuevo Testamento: Dios ofrece a los patriarcas y al pueblo de Israel un pacto de amistad que lo hace único entre todos los pueblos. Esta promesa a Israel y al pueblo judío no se elimina ni se revoca, sino que se renueva definitivamente en Jesús, y a través de él, se extiende a todos los pueblos de la tierra. Todos pueden ya acceder a esta relación especial de Dios con la humanidad. Nadie queda ya excluido de la amistad de Dios. Juan Pablo II junto a un grupo de judíos, retomando al apóstol Pablo, recordaba la alianza "nunca revocada" de Dios con el pueblo judío. De forma misteriosa para nosotros, entre Dios e Israel permanece una relación especial que no se ha abolido desde la alianza establecida en Jesucristo con toda la humanidad. En este sentido debemos leer la referencia a la alianza nueva que se ha cumplido en la muerte y resurrección de Jesús. Esta se manifiesta de forma elevada cada vez que se celebra la Eucaristía. El sacerdote pronuncia las palabras mismas de Jesús: "Este es el cáliz de mi sangre por la nueva y eterna alianza". La fuerza y la novedad de la salvación realizada por la muerte y resurrección del Señor se inscribe dentro de toda la historia de salvación: desde la creación hasta la parusía. Acojamos la novedad de la relación con Jesús como una invitación a la renovación y a la conversión, para la salvación del mundo.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
