Comienza el Jubileo del año 2025 con la apertura de la Puerta Santa de la basílica de San Pedro Llegir més
Comienza el Jubileo del año 2025 con la apertura de la Puerta Santa de la basílica de San Pedro
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
2n Samuel 7,1-5.8-12.14.16
Quan el rei David s'hagué instal?lat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs de tots els enemics que l'envoltaven, el rei va dir al profeta Natan:
-Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l'arca de Déu habita en una tenda de lona.
Natan va respondre al rei:
-Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu.
Però aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula:
-Vés i digues a David, el meu servent: "Això diu el Senyor: ?Tu m'has de construir un casal perquè hi resideixi? Ara, doncs, digues al meu servent David: "Això diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d'Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat tots els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. Destinaré un lloc per al meu poble d'Israel i l'hi implantaré perquè hi habiti sense por; no l'oprimiran més els perversos com havien fet abans, durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t'he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que és ell qui et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora d'adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bastó; El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre."
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
En esta página del libro de Samuel se toca un punto decisivo de la historia de salvación: la promesa de la descendencia y del reino hecha a David. La narración se inspira en la comparación que David hace entre el lugar donde él vive y donde habita el arca, signo de la presencia de Dios, que todavía está bajo una tienda. Por tanto, David decide construir un templo al Señor. La ausencia del templo se consideraba un claro signo de inferioridad religiosa de Israel respecto a los pueblos vecinos. En cuanto David le comunica la decisión, el profeta Natán se entusiasma con el proyecto, pero Dios lo desmiente esa misma noche. El Señor advierte a David de que, de la misma manera que nunca pidió en el pasado la edificación de un templo, tampoco se lo pediría a él. Él siempre ha conducido a su pueblo sin tener una morada fija donde habitar. No necesita muros. En todo caso es Israel quien los necesita para no olvidar al Señor. Por eso Dios mismo construirá a Israel una morada. El profeta anuncia un "trono de realeza" que durará "eternamente", un "reino eterno". Leemos esta profecía mientras esta tarde, en la vigilia de Navidad, se abrirá en Roma, en la basílica de San Pedro, la primera Puerta Santa, dando así inicio a este año jubilar. El nacimiento de Jesús, que ha dado cumplimiento a esta antigua profecía, abre una puerta en la historia para dar sentido y esperanza a la vida de los hombres. Él, como anuncia el ángel a María: "será grande, se le llamará Hijo del Altísimo y el Señor Dios le dará el trono de David, su padre; reinará sobre la casa de Jacob por los siglos y su reino no tendrá fin (Lc 1,32-33).
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
