LA PREGÀRIA CADA DIA

Recuerdo de los difuntos
Recuerdo de todos aquellos que se han dormido en el Señor. Recordamos en particular a aquellos difuntos que no son recordados por nadie y a todos aquellos que llevamos en nuestro corazón.

Primera Lectura

Isaïes 25,6.7-9

En aquesta muntanya,
el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos
i de vins selectes:
de plats gustosos i suculents,
de vins selectes i clarificats.
Farà desaparèixer en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
engolirà per sempre la mort.
El Senyor Déu
eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
Aquell dia diran:
"Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l'esperança i ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada l'esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat."

Salm responsorial

Salm 24 (25)

Antífona

Recorda't, Senyor, del teu amor.

= A tu, Senyor, elevo la meva ànima. †
Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany;
que els enemics no triomfin sobre mi.

? Els qui esperen en tu no s'enduran un desengany,
se l'enduran els qui t'abandonen per no res.

? Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.

= Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me, †
perquè tu ets el Déu que em salves.
Espero en tu a cada moment.

? Recorda't, Senyor, de la teva tendresa
i de l'amor que has guardat des de sempre.

? No et recordis de les meves faltes
ni dels pecats que he comès de jove;

? recorda't de mi pel teu amor,
per la teva bondat, Senyor.

? El Senyor, bondadós i recte,
mostra el bon camí als pecadors.

? Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.

? El camí del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden el seu pacte d'aliança.

? Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.

? Qui és l'home que venera el Senyor?
Ell li mostrarà el camí que ha de seguir.

? Cada nit reposarà feliç,
els seus descendents posseiran la terra.

? El Senyor es revela als qui el veneren,
els fa conèixer la seva aliança.

? Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.

? Gira't, apiada't de mi,
que em trobo sol i desvalgut.

? Eixampla el meu cor oprimit,
treu-me de la meva aflicció.

? Mira que en sóc, d'infeliç i dissortat;
lleva'm tots els meus pecats.

? Mira si en tinc, d'enemics,
i com en són, de violents, els seus odis.

? Guarda la meva vida i allibera'm;
espero en tu, que no m'endugui un desengany.

? La rectitud i l'honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l'esperança.

? Déu meu, redimeix Israel
de tots els mals que l'afligeixen.

Segona Lectura

Romans 8,14-23

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: "Abbà, Pare!" Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 25,31-46

"Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
"-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
"Llavors els justos li respondran:
"-Senyor, ?quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ?Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ?Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
"El rei els respondrà:
"-En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, m'ho fèieu a mi.
"Després dirà als de la seva esquerra:
"-Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
"Llavors ells li respondran:
"-Senyor, ?quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
"Ell els contestarà:
"-En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
"I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El apóstol Pablo nos invita a mirar el futuro reservado para los hijos de Dios: "Vosotros no habéis recibido un espíritu de esclavos para recaer en el temor; antes bien, habéis recibido un espíritu de hijos adoptivos... Y, si hijos, también herederos", escribe a los romanos. Y añade: "Soy consciente de que los sufrimientos del tiempo presente no se pueden comparar con la gloria que se ha de manifestar en nosotros". El recuerdo que hacemos hoy abre ante nuestros ojos un resquicio de esta "gloria" futura. Para los que todavía estamos en la Tierra, esta gloria deberá venir; sin embargo, para los muertos que han creído en el Señor, ya ha sido revelada. Ellos habitan en aquel monte alto donde el Señor ha preparado un banquete para todos los pueblos. Y en aquel monte les han rasgado "el velo que oculta" el rostro, es decir, la indiferencia que hace que nos cerremos en nosotros mismos, y por eso sus ojos contemplan el rostro de Dios. Ninguno de ellos derrama ya lágrimas de tristeza, como escribe el Apocalipsis. Y si en el cielo hay lágrimas, son lágrimas de una dulce y tierna conmoción sin fin. Hoy, con los ojos del corazón, vemos a nuestros seres queridos en el corazón mismo de Dios, el "lugar" en el que ya vivimos ahora pero que se abrirá en toda su plenitud inimaginable cuando veamos a Dios "cara a cara".
Es verdad que hay una separación entre nosotros y ellos. Pero también hay una fuerte unión. No es visible para los ojos del cuerpo, pero no por eso es menos real. El misterio insondable del amor de Dios que reúne a todos y sostiene a todos nos revela la comunión con nuestros difuntos. Este amor de Dios es la sustancia de la vida. Todo pasa, incluso la fe y la esperanza, pero el amor no pasa.
Eso es lo que nos dice el Señor Jesús en el pasaje del Evangelio de hoy. Sí, lo único que cuenta en la vida es el amor; lo único que queda de todo lo que hemos dicho y hecho, pensado y programado, es el amor. Y el amor siempre es grande; aunque se manifieste en gestos pequeños como un vaso de agua, un trozo de pan, una visita, una palabra de consuelo o una mano que estrecha otra mano. Bienaventurados seremos nosotros si seguimos las palabras de este Evangelio. Oiremos que al término de nuestros días nos dirán: "Venid, benditos de mi Padre, recibid la herencia del reino preparado para vosotros desde la creación del mundo", y nuestra alegría será completa.