LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

XXX del tiempo ordinario
Recuerdo del histórico encuentro de Asís (1986) en el que Juan Pablo II invitó a representantes de todas las confesiones cristianas y de las grandes religiones mundiales a rezar por la paz. Recuerdo de Dominique Green, joven afroamericano ajusticiado en 2004. Oración por los condenados a muerte y por la abolición de la pena capital.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 27 de octubre

XXX del tiempo ordinario
Recuerdo del histórico encuentro de Asís (1986) en el que Juan Pablo II invitó a representantes de todas las confesiones cristianas y de las grandes religiones mundiales a rezar por la paz. Recuerdo de Dominique Green, joven afroamericano ajusticiado en 2004. Oración por los condenados a muerte y por la abolición de la pena capital.


Primera Lectura

Jeremies 31,7-9

Això diu el Senyor:
Crideu d'alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l'aclamació dient:
"Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d'Israel!"
Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré des de l'extrem de la terra.
Entre ells hi haurà els cecs i els coixos,
l'embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d'aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit."

Salm responsorial

Salm 125 (126)

Antífona

És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre.

? Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni.

? La nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits de goig i de rialles.

? Els altres pobles es deien:
?El Senyor obra en ells meravelles.?

? El Senyor obra meravelles en nosaltres,
amb quin goig ho celebrem!

? Renova la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.

? Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.

? Sortien a sembrar tot plorant,
carregats amb la llavor;

? i tornaran cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes.

Segona Lectura

Hebreus 5,1-6

Tot gran sacerdot, pres d'entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l'ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l'ordre de Melquisedec.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 10,46-52

Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut a la vora del camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
-Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
-Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s'aturà i digué:
-Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
-Coratge! Aixeca't, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà:
-Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
-Rabuní, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
-Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La oración hecha con fe siempre abre el corazón a una manera distinta de vivir. Lo entendió Bartimeo, que pedía limosna a la puerta de Jericó. Como todos los ciegos, también él está revestido de debilidad. En los evangelios son la imagen de la pobreza y de la dependencia total de los demás. Bartimeo, como Lázaro, como muchos otros pobres, cerca y lejos de nosotros, yace a las puertas de la vida esperando consuelo. Y aquel ciego se convierte en un ejemplo para cada uno de nosotros, ejemplo del creyente que pide y que reza. A su alrededor todo es oscuridad. No ve a los que pasan, no reconoce a quien está cerca de él, no distingue ni rostros ni comportamientos. Pero aquel día pasó algo distinto. Oyó el ruido de la gente que se acercaba y, en la oscuridad de su vida y de lo que percibía, intuyó una presencia. Se había enterado "de que era Jesús de Nazaret", dice el Evangelista. Al conocer la noticia de que pasaba por allí empieza a gritar: "¡Hijo de David, Jesús, ten piedad de mí!". Es la oración de los pobres que todos debemos aprender a hacer nuestra. Y gritar es la única manera que tiene para superar la oscuridad y la distancia que, por otra parte, no podía medir. Del mismo modo que en el antiguo Israel el grito del pueblo que rezaba echó abajo las puertas de la ciudad de Jericó (cfr. Js 6,16-27), también Bartimeo franqueó los muros de indiferencia de aquella ciudad. Sin embargo, aquel grito no gustó a la muchedumbre, y todos intentaban que callara. Era un grito incómodo, podía interferir en aquel feliz encuentro entre Jesús y la gente de la ciudad. Aunque pudiera parecer sensata, aquella manera de pensar era despiadada.
Pero la presencia de Jesús hizo que aquel hombre superase todo temor. Bartimeo oyó que su vida pobre cambiaba totalmente a partir de aquel encuentro y con voz todavía más fuerte gritó: "¡Hijo de David, ten compasión de mí!". Es la oración de los pequeños, de los pobres que día y noche -sin parar, porque su necesidad es continua- se dirigen al Señor. Bartimeo, en cuanto oyó que Jesús quería verle, arrojó su manto y corrió hacia él. Escuchar la Palabra de Dios no lleva hacia el vacío, no lleva hacia un punto de llegada psicológico que quiere tranquilizar más que cambiar. Escuchar lleva a encontrarse personalmente con el Señor y, como consecuencia, a cambiar la vida. Es Jesús, quien empieza a hablar y demuestra interés por él y por su situación. Y le pregunta: "?Qué quieres que haga por ti?". Bartimeo, del mismo modo que antes había orado con simplicidad, le dice: "Rabbuní, ¡quiero ver!". Bartimeo reconoció la luz incluso sin verla. Por eso recobró inmediatamente la vista. "Vete, tu fe te ha salvado", le dice Jesús.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.