LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

XXVI del tiempo ordinario
Fiesta de los santos arcángeles Miguel, Gabriel y Rafael. La Iglesia etíope, una de las primeras de África, venera a san Miguel como su protector.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 29 de setembre

XXVI del tiempo ordinario
Fiesta de los santos arcángeles Miguel, Gabriel y Rafael. La Iglesia etíope, una de las primeras de África, venera a san Miguel como su protector.


Primera Lectura

Nombres 11,25-29

El Senyor va baixar enmig d'un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l'esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l'esperit va reposar damunt d'ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.
Entre els ancians inscrits, n'hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L'un es deia Eldad i l'altre Medad. Però l'esperit també va reposar damunt d'ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:
-Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.
Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:
-Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
Moisès li respongué:
-Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!

Salm responsorial

Salm 18 (19)

Antífona

La Paraula del Senyor és santa, dura per sempre.

? El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.

? Els dies, l'un a l'altre es transmeten la paraula,
l'una a l'altra se la revelen les nits.

? Silenciosament, sense dir res,
sense que ningú els senti la veu,

? el seu anunci s'escampa a tota la terra,
arriba el seu llenguatge fins als límits del món.

= En el cel hi ha posat un pavelló per al sol, †
i el sol en surt com un espòs de la cambra,
radiant com un atleta que es llança a la cursa.

? Surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre:
res no s'escapa de la seva escalfor.

? És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;

? és ferm el que el Senyor disposa,
dóna saviesa als senzills.

? Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;

? els manaments del Senyor són transparents,
il?luminen els ulls.

? Venerar el Senyor és cosa santa,
dura per sempre;

? els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

? Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;

? són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

? El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d'observar-los.

? Però qui s'adona d'una falta involuntària?
Purifica'm del que em passa inadvertit.

? Preserva'm de l'orgull,
que no s'apoderi del teu servent.

? Així seré irreprensible,
i net d'una gran culpa.

= Que et complaguin les paraules dels meus llavis †
†i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!

Segona Lectura

Jaume 5,1-6

I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de plaers i de disbauxa, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat, i ell no us ha oposat resistència.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 9,38-43.45.47-48

Joan digué a Jesús:
-Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
Jesús respongué:
-No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa.
"Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
"Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( "Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( "I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"¡Ojalá que todo el pueblo del Señor profetizara!" Hoy hacemos nuestra esta invocación de Moisés. ?Quién es profeta? Profeta es quien no habla por sí mismo y deja que lo guíen la palabra y el Espíritu de Dios. El profeta no se limita al limitado horizonte de su presente, no se resigna a la mentalidad egoísta y material de los hombres, mira a los hombres como si fueran un solo pueblo, con la esperanza de quien no piensa solo en sí mismo y mira la vida y el mundo con los ojos de Dios. Así pues, ¡ojalá que todos profetizaran en este mundo tan dividido y fragmentado! Sí, hacen falta profetas que busquen lo que une y dejen a un lado lo que divide. Y Jesús nos enseña a mirar de otro modo el mundo que tenemos a nuestro alrededor, nos enseña a amar a todos los hombres para mirar sin prejuicios. Cuando los discípulos se dan cuenta de que alguien expulsaba demonios en nombre de Jesús y no era uno de ellos, quieren impedírselo. Jesús dice: "No se lo impidáis, pues no hay nadie que obre un milagro invocando mi nombre y que luego sea capaz de hablar mal de mí. Pues el que no está contra nosotros, está por nosotros". El bien es contagioso y es la única verdadera fuerza que vence el mal. Y luchar contra el mal es importante, porque nos hace buscar aliados y no aislarnos. Aquel que utiliza el nombre de Jesús se convierte en profeta, no hace señales a título personal sino que señala que el bien solo viene del Señor. Siempre deberíamos recordar que todo lo que hacemos en realidad es siempre y solo en su nombre, y no en el nuestro. Sabiendo que llevamos el nombre de Jesús, que somos cristianos, ¡cuánta atención, sabiduría e inteligencia debemos aplicar! Jesús tiene palabras duras para los que escandalizan "a uno de estos pequeños que creen" en él. Y los pequeños creen en él porque no tienen a nadie más en este mundo, porque él no los descarta. Jesús, pues, propone que empecemos por nosotros mismos. El amor por los demás siempre comporta algún recorte, siempre exige alguna renuncia. Evidentemente, no se trata de mutilar a nadie, sino de cambiar de actitud y de cambiar el corazón. Nosotros normalmente tenemos los ojos centrados solo en nosotros mismos; las manos ocupadas solo para nuestras cosas; los pies en movimiento solo para nuestros asuntos. Hagamos que al menos un ojo deje de mirarnos a nosotros y seremos sin duda más felices. Utilicemos al menos una mano para ayudar a quien sufre y tendremos la misma alegría de Jesús. Caminemos por el camino del Evangelio y seremos testigos del amor de Dios. Así comprenderemos lo que dice Jesús: "Porque quien quiera salvar su vida, la perderá; pero quien pierda su vida por mí y por el Evangelio, la salvará".

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.