Recuerdo de san Wenceslao (+ 929), venerado como mártir en Bohemia. Recuerdo de William Quijano, joven salvadoreño de la Comunidad de Sant'Egidio asesinado en 2009 por las maras. Llegir més
Recuerdo de san Wenceslao (+ 929), venerado como mártir en Bohemia. Recuerdo de William Quijano, joven salvadoreño de la Comunidad de Sant'Egidio asesinado en 2009 por las maras.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 9,43-45
I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.
Com que tothom s'admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
-Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes.
Però ells no entenien què volia dir. El significat d'aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
La insistencia en decir "Poned en vuestros oídos..." parece querer quebrar la dureza de la mente de los discípulos en comprender su verdadera identidad. Les advierte con fuerza de que no se dejen engañar por la admiración que todos sienten por él, porque le espera una muerte humillante y dolorosa. "Ser entregado en manos de los hombres", en el lenguaje bíblico, significa la suerte dolorosa y cruel de una persona abandonada por Dios y que queda precisamente a merced del poder de los hombres y de su arbitrio. Efectivamente, eso es lo que pasará. Pero a pesar de tanta claridad -subraya el evangelista- los discípulos no comprenden. Es una indicación que podemos aplicarnos también a nosotros, que muchas veces, como los discípulos de entonces, estamos distantes de los pensamientos de Jesús, de sus preocupaciones y sobre todo de la idea que tenía de su misión. La salvación no se materializa en la fuerza ni en el poder humano, sino únicamente en el camino del amor por todos, un amor que llega incluso a dar la vida por los enemigos. El evangelista destaca que los discípulos continúan sin entender las palabras de Jesús: "les estaba velado su sentido de modo que no lo comprendían". Y se quedaron en silencio, sin pedir más explicaciones. Es una actitud de dureza y de desconfianza. No aceptan su ignorancia y prefieren quedarse a oscuras. No obstante, Jesús no los abandona. Continúa instruyéndolos con la esperanza de que poco a poco comprendan el Evangelio.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
