Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 8,19-21
La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va fer saber:
-La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
Ell els respongué:
-La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El evangelista Lucas coloca este episodio inmediatamente después de la parábola del sembrador y de la lámpara que debe brillar. Y no lo hace por casualidad. Quiere subrayar que es fundamental escuchar la Palabra de Dios en la vida de la Iglesia y de toda comunidad cristiana. La familia de Jesús está formada por aquellos que lo escuchan e intentan poner en práctica su palabra. Podríamos decir que es una familia alternativa, no porque se oponga a los vínculos de sangre, sino porque pone como base de todos los vínculos el que tenemos con Jesús, que hace más firmes y fuertes los demás vínculos. Lucas dice que los parientes se quedan "fuera", en contraposición con los que están "dentro" escuchando a aquel maestro. Es evidente que no se trata solo de una indicación de tipo espacial. Existe una neta división entre los que están fuera -es decir, que no escuchan- y los que están dentro -es decir, que sí escuchan-. Jesús, tras ser advertido de la presencia de sus parientes, responde que su verdadera familia está formada por aquellos que están dentro, a su alrededor, para escucharlo. Para ser partícipes de esta familia se requiere escuchar el Evangelio y comprometerse a ponerlo en práctica. María, la madre de Jesús, es el ejemplo para todos. Ella fue la primera que creyó en la Palabra de Dios que el ángel le había comunicado, como recuerda Lucas: "He aquí la esclava del Señor; hágase en mí según tu palabra". No hay aquí desprecio alguno por los lazos familiares. Al contrario, la presencia de María demuestra que la fe -la fe que ella tenía por su hijo- enriquece los lazos familiares. Isabel, conociendo la fe de María, pronuncia sobre ella la primera bienaventuranza del Evangelio: "Feliz la que ha creído que se cumplirían las cosas que le fueron dichas de parte del Señor".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
