LA PREGÀRIA CADA DIA

XXV del tiempo ordinario

Primera Lectura

Saviesa 2,12.17-20

"Posem paranys al just; ens fa nosa. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l'educació que vam rebre. Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi. Si el just és fill de Déu, Déu es posarà a favor d'ell i l'alliberarà dels seus adversaris. Ultratgem-lo i turmentem-lo sense miraments per veure si es manté serè; comprovem si suporta els mals. Condemnem-lo a una mort ignominiosa, perquè, a jutjar pel que diu, Déu intervindrà a favor d'ell."

Salm responsorial

Salm 53 (54)

Antífona

M'has alliberat, Senyor, de tot perill.

? Déu meu, salva'm per amor del teu nom;
amb el teu poder fes-me justícia.

? Déu meu, escolta la meva súplica,
estigues atent a les meves paraules.

= Uns arrogants s'han alçat contra mi, †
uns violents que tenen Déu per no res
volen prendre'm la vida.

? Però és Déu qui m'ajuda,
el Senyor és entre els qui em sostenen.

[? Caurà sobre els adversaris el mal que em volen.
Destrueix-los, tu que ets fidel.]

? De tot cor oferiré sacrificis;
Senyor, lloaré el teu nom, que és bondadós.

? El teu nom m'ha alliberat de tot perill,
he vist derrotats els enemics.

Segona Lectura

Jaume 3,16-4,3

Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia és sembrat en esperit de pau pels qui treballen per la pau.
D'on vénen les lluites i les baralles que hi ha entre vosaltres? ?No vénen dels desigs de plaer que fan la guerra en els membres del vostre cos? Desitgeu coses que no posseïu; arribeu a matar per allò que anheleu, però no ho podeu aconseguir; lluiteu i us baralleu. Ara bé, si no posseïu, és perquè no demaneu com cal; demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 9,30-37

Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:
-El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
-Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
-Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué:
-Qui acull un d'aquests infants en nom meu, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"El Hijo del hombre será entregado en manos de los hombres; le matarán." Es la segunda vez que Jesús confía a sus discípulos cómo terminará su camino hacia Jerusalén. No obstante, una vez más, ninguno de los discípulos comprende el corazón y los pensamientos de Jesús.
Al llegar a casa, Jesús les pregunta de qué discutían por el camino. Pero "ellos callaron", señala el evangelista. El silencio revela la vergüenza por lo que habían estado discutiendo. Es bueno sentir vergüenza, porque es el primer paso de la conversión: ser conscientes de la distancia que nos separa de Jesús y del Evangelio. Sin esta palabra somos prisioneros de nosotros mismos y de nuestras míseras seguridades.
Escribe el evangelista: "Entonces se sentó, llamó a los doce" y se puso a explicarles una vez más el Evangelio. Toda comunidad debe reunirse alrededor del Evangelio y escuchar al Señor. De ese modo somos corregidos y podemos recibir como un don los sentimientos y los pensamientos de Jesús. "Si uno quiere ser el primero, que sea el último de todos y el servidor de todos" (Mc 9,35), nos dice Jesús invirtiendo la lógica del mundo. El primero es el que sirve, no el que manda. Para que lo entendamos bien, Jesús tomó a un niño, lo abrazó y lo puso en medio del grupo de los discípulos. Era un centro no solo físico, sino de atención, de preocupación y de corazón. Aquel niño -es decir, los pequeños, los débiles, los pobres- debe ocupar el centro de las preocupaciones de las comunidades cristianas, porque "el que acoja a un niño como este en mi nombre, a mí me acoge", explica el mismo Jesús. En los pequeños, en los indefensos, en los débiles, en los pobres, en los enfermos, en aquellos que la sociedad rechaza y aleja está presente realmente Jesús; es más, está presente el propio Padre.