LA PREGÀRIA CADA DIA

XXIV del tiempo ordinario
Recuerdo de María, madre de Jesús, que sufre junto a la cruz, y de todos aquellos que viven la compasión con quien está crucificado, solo, condenado.

Primera Lectura

Isaïes 50,5-9

El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella,
i jo no m'he resistit
ni m'he fet enrere.
He parat l'esquena als qui m'assotaven,
i les galtes als qui m'arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i escopinades.
Però el Senyor Déu m'ajuda,
i per això no em dono per vençut;
per això paro la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
Tinc a prop el qui em declara innocent.
Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats a judici!
Qui em vol acusar? Que se m'acosti!
El Senyor Déu em defensa.
Qui em podrà condemnar?
Tots els qui m'acusen
s'esfilaran com un vestit consumit per les arnes.

Salm responsorial

Salm 114 (116 A)

Antífona

El Senyor ha alliberat de la mort la meva vida.

? Em sento ple d'amor
perquè el Senyor ha escoltat la meva súplica;

? ha escoltat el meu clam
així que l'invocava.

= M'envoltaven els llaços de la mort, †
el país dels morts se m'acostava,
venien a trobar-me l'angoixa i el neguit.

? Llavors vaig invocar el nom del Senyor:
?Ah, Senyor, salva'm la vida!?

? El Senyor és just i compassiu,
el nostre Déu té misericòrdia.

? El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m'ha salvat.

? Recobra la serenor, ànima meva,
mira el bé que t'ha fet el Senyor.

= Ha alliberat de la mort la meva vida, †
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.

? Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.

Segona Lectura

Jaume 2,14-18

De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ?Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: "Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos", però no els dóna allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.
Potser algú replicarà: "Tu tens fe i jo tinc obres; mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 8,27-35

Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
-Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren:
-Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà:
-I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
-Tu ets el Messies.
Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
Llavors començà a instruir-los dient:
-Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
-Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
-Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

La escena evangélica se desarrolla en Galilea, mientras Jesús recorre los pueblos alrededor de Cesarea de Filipo, una pequeña ciudad situada bastante lejos de Jerusalén, en una región casi totalmente pagana. El evangelista quiere sugerir que allí empieza el camino de Jesús hacia la ciudad santa. Desde aquel momento Jesús habla "abiertamente" con los discípulos, sin que nada lo retenga. Por el camino los interroga sobre la opinión que la gente se ha hecho de él. Como se puede ver, Jesús mismo pone, en el centro de la narración, la "pregunta fundamental" de todo el Evangelio: el problema de su identidad. Jesús deja a un lado las opiniones de la gente y hace él mismo directamente la pregunta a sus discípulos: "Pero vosotros ?quién decís que soy yo?". Pedro contesta abiertamente e inequívocamente: "Tú eres el Cristo" ("Cristo" es la traducción griega del hebreo "Mesías", que literalmente significa "el consagrado").
Jesús, ante las palabras que lo reconocen como Mesías, empieza a hablar de su pasión (hablará de ella dos veces más en el futuro). Dice que el Hijo del hombre deberá sufrir mucho, deberá ser reprendido por los ancianos del pueblo, por los sumos sacerdotes y por los escribas; y luego será asesinado y resucitará el tercer día. Pedro, al oír estas palabras, se lo lleva aparte y se pone a reprenderle. Había reconocido la incomparable grandeza de Jesús hasta el punto de utilizar el título más grande que podía imaginar, pero no podía aceptar el "final" que les había predicho Jesús. Y ahí chocan dos concepciones del Mesías: la de Pedro, vinculada a la fuerza, al poder que se impone, a la instauración de un reino político; y la otra, la de Jesús, marcada por el descendimiento hasta la muerte (aunque es una muerte que terminará en la resurrección).
Jesús llama a la gente que le seguía y les dice que si alguien quiere ser discípulo suyo debe negarse a sí mismo, tomar su propia cruz y seguirle. Y añade: aquel que, de ese modo, pierda su vida, en realidad, la salvará. Todo eso se comprenderá con claridad el día de la resurrección de Jesús. Pero ya ahora, también para nosotros, el camino del servicio al Evangelio y al Señor es la manera de vivir plenamente según Dios.