Recuerdo de Lorenzo Milani (+1967), sacerdote florentino, prior de Barbiana, donde fue maestro de niños en la Escuela Popular que fundó. Llegir més
Recuerdo de Lorenzo Milani (+1967), sacerdote florentino, prior de Barbiana, donde fue maestro de niños en la Escuela Popular que fundó.
Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Mateu 7,15-20
"Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ?Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Jesús previene del peligro de dejarse atraer por los falsos profetas, es decir, aquellas personas o aquel modo de vivir que parece más fácil e inmediato, pero que en realidad roba la vida como un lobo rapaz. Vienen a la memoria tantos y tantos "encantadores" que en muchas partes, sobre todo en los países más pobres, predican la llamada "religión de la prosperidad". Es una predicación que engaña y no salva, que es falsa y perjudicial. Por eso Jesús indica también a sus discípulos que se guarden del comportamiento de los fariseos, es decir, de una manera exterior o ritualista de vivir la fe o de amoldarse a la mentalidad del mundo. Muchos cristianos creen vivir el Evangelio cerrándose en su pequeño recinto. No debemos olvidar que las tentaciones se presentan siempre de manera halagüeña y razonable, como lobos con piel de cordero. ?Cómo podemos desenmascararlas? Jesús señala un criterio seguro: "Por sus frutos los reconoceréis". Todas las instigaciones y los estímulos que vuelven estéril la vida, porque hacen que sea incapaz de dar frutos buenos para uno mismo y para los demás, son falsas profecías. El apóstol Pablo enumera las obras de quien se deja guiar por el espíritu carnal, es decir, el amor por uno mismo: fornicación, impureza, libertinaje, idolatría, hechicería, odios, discordia, celos, iras, ambición, divisiones, disensiones, rivalidades, borracheras, comilonas y cosas semejantes. Y a continuación indica las que brotan del hombre que se deja guiar por el Espíritu, por el Evangelio: amor, alegría, paz, magnanimidad, benevolencia, bondad, fidelidad, humildad y dominio de uno mismo. Y termina diciendo: "Si vivimos por el Espíritu, sigamos también al Espíritu" (Ga 5,19-26).
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
