Pregària de la vigília

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 2,13-17

Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut a la taula de recaptació d'impostos, i li digué:
-Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Més tard, es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:
-Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i els digué:
-El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
(Mt 9,14-17; Lc 5,33-39)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Dia rere dia la lectura de l'Evangeli segons Marc, ens uneix a Jesús i a la petita comunitat que havia reunit mentre la predicació cristiana donava els primers passos. Jesús continua caminant per la riba del llac de Galilea i troba Levi, un recaptador d'impostos, assegut al banc de la recaptació. Era coneguda la desconfiança que suscitaven els recaptadors d'impostos i el menyspreu amb què eren tractats. No obstant, Jesús s'atura davant aquell pecador. El mira i el convida a seguir-lo. I Leví ho deixa tot i el segueix. La petita comunitat de Jesús creix en nombre, sense que Jesús sembli preocupat per la procedència o condició de qui crida a seguir-lo. De fet, vol fer comprendre que per formar part de la seva comunitat no existeix cap mena de prejudici; no importa com siguem, quina és la nostra història o el nostre caràcter. Per a Levi, conegut també amb el nom de Mateu, així com per als quatre primers deixebles, ha estat suficient escoltar una sola vegada: "Segueix-me". Més endavant l'evangelista narra el banquet que Levi ha organitzat en honor de Jesús i dels altres quatre deixebles, on ha convidat també els seus amics, publicans i pecadors. Els fariseus l'acusen públicament a causa del seu comportament considerat pecaminós. Menjar amb els publicans i els pecadors significava contaminar-se, tornar-se impur. Òbviament, Jesús sabia que provocaria un escàndol amb el seu comportament. No obstant, per a ell seure a taula amb els pecadors significava mostrar la novetat del Regne de Déu: tothom és admès a la taula del Pare començant pels pecadors. Allò que per als fariseus era un pecat, per a Jesús era Evangeli. En aquell banquet es feia present tota la força de la misericòrdia de Déu. D'aquí la resposta de Jesús: "No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors".