Comparteix-Ho

Dilluns Sant
Dilluns sant
Pregària pels malalts a la basílica de Santa Maria in Trastevere.
Memòria dels màrtirs a causa de l'Evangeli


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Joan 12,1-11

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum.
Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
-Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?
Això ho va dir no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
Jesús digué:
-Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura. De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu.
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d'ell molts jueus venien i creien en Jesús.
(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc 19,28-38)

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L'Evangeli de Joan obre el text de la passió de Jesús amb la narració del sopar a Betània a casa de Marta, Maria i Llàtzer: una família molt estimada per Jesús. Aquests dies de dura lluita amb els fariseus i els sacerdots, la casa d'aquests amics és per a ell un lloc de repòs i serenor. Mancaven encara sis dies per la Pasqua -també per nosaltres- i Jesús estava sopant novament amb aquests amics. Hi havia també Llàtzer a qui Jesús feia poc que havia retornat a la vida. En un cert moment del sopar Maria s'aixeca, s'acosta a Jesús i s'agenolla als seus peus per ungir-los amb perfum i després els eixuga amb els cabells. Pot ser un gest afectuós agraint el do de la vida al germà, un gest ple d'amor amb aroma de gratuïtat. El pensament de Judes és tot un altre. Per a ell, aquell gest tan ple d'amor és un malbaratament inútil. En realitat, -i ho diu l'evangelista-, va dir això no perquè estes interessat en els pobres, sinó en els diners, o més aviat en el propi benefici. L'afany desmesurat de posseir l'ha encegat. Jesús respon immediatament a Judes, dient-li: "Deixa-la". Vol que Maria continuï el seu gest d'amor: aquell ungüent anticipava l'oli amb què el seu cos seria ungit abans de la sepultura. I afegeix: "De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu". En efecte, en poc temps començaria el seu "via crucis" fins a la mort. Maria és l'única de tots ells que havia comprès que Jesús estava a punt de ser dut a la mort i per això necessitava un afecte i una proximitat particular com tot moribund reclama. En aquest gest ple d'amor i de tendresa, fet de gestos senzills i concrets, es simbolitza el camí de la salvació: estant al costat dels pobres, dels dèbils, dels ancians, estem al costat de Jesús. Per això i en aquest sentit, Jesús diu: "De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres". Ells ens podrien dir com necessiten de l'aroma de l'amistat i de l'afecte. Feliços nosaltres -i ells- si tenim la tendresa i l'audàcia de Maria!