II de Pascua
Domingo de la "Divina Misericordia".
Llegir més
II de Pascua
Domingo de la "Divina Misericordia".
Primera Lectura
Fets dels Apòstols 5,12-16
Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; i un nombre cada vegada més gran d'homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.
Salm responsorial
Salm 117 (118)
Antífona
L'amor del Senyor perdura eternament.
? Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
? Que respongui la casa d'Israel:
Perdura eternament el seu amor.
? Que respongui la casa d'Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
? Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.
? Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me'n va treure.
? Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?
? Tinc el Senyor a favor, ell em sosté;
veuré caure els enemics.
? Més val emparar-se en el Senyor
que posar la confiança en els homes.
? Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.
? Quan totes les nacions m'envoltaven,
en nom del Senyor les he vençudes.
? Quan m'envoltaven i estrenyien el setge,
en nom del Senyor les he vençudes.
= Quan m'envoltaven com un eixam †
i s'arboraven com foc d'argelagues,
en nom del Senyor les he vençudes.
? M'empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m'ha sostingut.
? Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
? Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:
= ?La dreta del Senyor fa proeses, †
la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.?
? No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.
? El Senyor m'ha colpit molt durament,
però no m'ha abandonat a la mort.
? Obriu-me els portals dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.
? Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.
? Et dono gràcies perquè m'has escoltat
i has vingut a salvar-me.
? La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
? És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
? Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
? Ah, Senyor, dóna'ns la salvació!
Ah, Senyor, dóna'ns la victòria!
= Beneït el qui ve en nom del Senyor. †
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il?lumina.
? Portant els rams, avanceu en processó
fins als corns de l'altar.
? Ets el meu Déu i et dono gràcies;
t'exalço, Déu meu.
? Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
Segona Lectura
Apocalipsi 1,9-11.12-13.17-19
Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava a l'illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor, l'Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, que deia:
-Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d'Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.
Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d'or i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d'home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l'alçada del pit amb un cenyidor d'or; En veure'l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué:
-No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, el que has vist, el que ara és i el que vindrà després.
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 20,19-31
Al capvespre d'aquell mateix dia -que era el primer de la setmana, el diumenge-, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
En este segundo Domingo de Pascua, la Iglesia nos invita a celebrar la misericordia de Dios, que encuentra su culmen y su fuente en el misterio de la Pascua. El Evangelio que hemos escuchado relata la primera y la segunda Pascua, como si iniciara la exploración del tiempo a través de los domingos que desde entonces han llegado hasta nuestros días. En cada liturgia dominical se produce el encuentro con el Resucitado: Jesús "se presenta y se pone en medio" de ellos. Se presenta, no "aparece". Sus primeras palabras son un saludo de paz: "La paz con vosotros", como para unir indisolublemente resurrección y paz. No es un saludo obvio o simplemente ritual. Jesús lo relaciona inmediatamente con las heridas de su cuerpo, como señala el evangelista: "Dicho esto, les mostró las manos y el costado". No hay Pascua sin heridas y, podríamos añadir nosotros los creyentes, no hay heridas sin Pascua, sin resurrección. Al enumerar las numerosas heridas de los innumerables crucificados, no podemos dejar de empezar por las guerras. El Evangelio de Juan, tras narrar el primer domingo, relata el domingo siguiente, en el que también está presente el apóstol Tomás, incrédulo ante el relato de la primera Pascua. No era un mal discípulo; al contrario, era generoso. Unos días antes, cuando hubo que ir a ver a Lázaro, gravemente enfermo, dijo en nombre de todos: "Vamos y muramos con él". Sin embargo, estaba demasiado seguro de sí mismo, de sus convicciones, hasta el punto de responder a otros que le decían haber visto al Señor resucitado: "Si no veo en sus manos la señal de los clavos y no meto mi mano en su costado, no creeré" (v. 25). No somos tan distintos de Tomás, seguros como estamos de nosotros mismos, de nuestros sentimientos. También nosotros, como él, necesitamos reencontrarnos con el Señor, oírle, verle, tocarle y vivir la Pascua. Jesús mismo viene a nosotros, también esta tarde, para decirnos: "Acerca aquí tu dedo y mira mis manos; trae tu mano y métela en mi costado, y no seas incrédulo sino creyente" (v. 27). Tomás, ante aquel cuerpo herido, proclama su fe: "¡Señor mío y Dios mío!", y la profesa como nadie lo había hecho antes, ni siquiera Pedro; y Jesús, dirigiéndose a él y a todos los que se unirían a él, incluso a nosotros, añade: "Porque me has visto has creído. Dichosos los que no han visto y han creído" (v. 29). Es la última bienaventuranza del Evangelio, y es la nuestra. Sí, la fe, después de la Pascua, nace de escuchar la Palabra de Dios y de ver y tocar las heridas de los hombres.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.