LA PREGÀRIA CADA DIA

Dimecres de Cendra
Paraula de déu cada dia

Dimecres de Cendra

Miércoles de Ceniza Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dimecres de Cendra
Dimecres 5 de març

Miércoles de Ceniza


Primera Lectura

Joel 2,12-18

"Però ara -diu el Senyor-,
convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor."
Esquinceu-vos el cor, i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l'amor,
i que es desdiu de fer el mal.
Qui sap si se'n desdirà
i us deixarà encara una benedicció:
vi i farina per a oferir al Senyor, Déu nostre!
Toqueu el corn a Sió,
proclameu un dejuni,
convoqueu l'assemblea,
reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial.
Que els sacerdots, servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l'altar i diguin:
"Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat a l'escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
"On és el vostre Déu?""
El Senyor, encès de zel pel seu país,
es compadeix del seu poble

Salm responsorial

Salm 50 (51)

Antífona

Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor.

? Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra'm les faltes.

? Renta'm ben bé de les culpes,
purifica'm dels pecats.

? Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.

? Contra tu, contra tu sol he pecat;
el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet.

? Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.

? Tu saps que he nascut en la culpa
i que la mare m'engendrà pecador.

? Tu que estimes la veritat al fons del cor,
em fas conèixer dintre meu la saviesa.

? Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta'm, i seré més blanc que la neu.

? Fes que torni a sentir els crits de festa,
que exultin els ossos que havies humiliat.

? Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.

? Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.

? No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.

? Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.

? Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t'han abandonat.

= No em demanis compte de la sang que he vessat, †
Déu meu, Déu que em salves,
i celebraré que ets just i que ets bo.

? Senyor, obre els meus llavis,
i proclamaré la teva lloança.

? Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.

= La víctima que ofereixo és un esperit que es penedeix; †
un cor penedit i humiliat,
tu, Déu meu, no el menysprees.

? Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.

= Llavors acceptaràs els sacrificis, †
l'ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.

Segona Lectura

2a Corintis 5,20-6,2

Per tant, som ambaixadors de Crist, i Déu mateix us exhorta a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu! Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
Com a col?laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n'heu rebut. Ell diu: T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació. Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Lectura de l'Evangeli

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 6,1-6.16-18

"Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
"Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
"I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.
"I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Homilia

Hoy comienza la Cuaresma, y la liturgia transmite la invitación de Dios: "Volved a mí de todo corazón, con ayuno, con llantos y con duelo" (Jl 2, 12). Preocupado por la insensibilidad del pueblo de Israel, el profeta Joel añade: "Desgarrad vuestro corazón y no vuestros vestidos, volved al Señor, vuestro Dios, porque él es clemente y compasivo, lento a la cólera, rico en amor, y se retracta de las amenazas" (Jl 2,13). La Cuaresma es el tiempo oportuno para volver a Dios y recuperar el sentido de la vida. El antiguo y austero signo de la ceniza que se nos impone en la cabeza nos ayuda a comprender mejor la necesidad que tenemos de Dios. Con las palabras "Recuerda que polvo eres y en polvo te convertirás", el sacerdote nos recuerda la verdad de nuestra vida: somos polvo, débiles y frágiles. Nos enaltecemos fácilmente y olvidamos que somos poca cosa. Quien se enaltece y se siente fuerte, pronto se descubre débil. Las cenizas sobre la cabeza nos recuerdan no solo nuestra pequeñez, sino también el amor de Dios, que no nos desprecia, sino que nos elige para hacernos testigos de su amor, centinelas de paz en los lugares donde vivimos y trabajamos. En este año jubilar, la Cuaresma nos pide vigilar nuestro corazón para no ceder al mal, y dejarnos tocar por la misericordia de Dios. para que las conciencias no cedan a la tentación del egoísmo, la mentira, la violencia y el conflicto. El ayuno y la oración nos convierten en centinelas atentos y vigilantes para que no venza el sueño de la resignación, que nos hace creer que los conflictos son inevitables; para que se aleje el sueño de la indiferencia que continúa oprimiendo al mundo; para que sea derrotado el realismo perezoso que hace replegarse sobre uno mismo y sus propios intereses. En el Evangelio de hoy Jesús mismo nos exhorta a ayunar y rezar para que nos despojemos de toda soberbia y toda arrogancia, y nos dispongamos a recibir los dones de Dios. Nuestras fuerzas no bastan por sí solas para alejar el mal, necesitamos invocar la ayuda del Señor. Él, como decía Bonhoeffer, nos hace no solo buenos, sino también fuertes, para que el amor venza sobre el odio, y los hombres puedan recibir la paz que por sí mismos no saben darse.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.