LA PREGÀRIA CADA DIA

Fiesta de la Presentación de Jesús en el templo
Recuerdo de los dos ancianos, Simeón y Ana, que esperaban con fe al Señor. Oración por los ancianos. Recuerdo del centurión Cornelio, primer pagano convertido y bautizado por Pedro.

Primera Lectura

Malaquies 3,1-4

El Senyor de l'univers us diu: Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger de l'aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve.
Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè és com el foc del fonedor, com el sabó de rentar roba. S'asseurà com qui depura i refina la plata, i purificarà els descendents de Leví. Els refinarà com la plata i l'or. Llavors presentaran al Senyor ofrenes dignes d'ell. Les ofrenes de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren en els temps antics, en èpoques passades.

Salm responsorial

Salm 22 (23)

Antífona

El Senyor és el meu pastor: no em manca res.

? El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.

= Em fa descansar en prats deliciosos, †
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.

? Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom.

? Ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.

= Perquè tu, Senyor, ets vora meu: †
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.

? Davant meu pares taula tu mateix,
i els adversaris ho veuen;

? m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.

? N'estic cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.

? I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Segona Lectura

Hebreus 2,14-18

Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida. Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura dels àngels, sinó dels descendents d'Abraham.
Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble. I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 2,22-40

Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:
-Ara, Senyor, deixa que el teu servent
se'n vagi en pau, com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
-Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s'aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts.
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Han pasado cuarenta días desde la Navidad, y la Iglesia celebra la fiesta de la Presentación de Jesús en el templo. María y José, siguiendo lo prescrito por la Ley, llevan al niño Jesús al templo de Jerusalén. En la tradición del oriente cristiano esta fiesta se celebra como la "fiesta del encuentro", el de Dios con su pueblo. Jesús es presentado como "luz para iluminar a las gentes". El Señor viene a iluminar nuestra vida y la del mundo. Mientras tanta oscuridad envuelve aún los corazones, la liturgia nos muestra al Señor, todavía un niño, que se encuentra con su pueblo. ?Quién lo reconoce? El Evangelio habla de un anciano, Simeón, que "esperaba la consolación de Israel": no se había resignado a la oscuridad presente en el mundo. Era anciano, pero actuaba "movido por el Espíritu", escribe Lucas, mostrando que incluso siendo anciano se desempeña una misión. Estaba convencido de que no moriría antes de ver al Mesías, al Cristo. Simeón se deja conducir por una profecía: tiene un corazón atento y vigilante, no un corazón envejecido que se pierde en sus lamentos, como a veces nos puede pasar incluso a nosotros siendo menos ancianos. Simeón, al ver a aquel niño, lo toma en sus brazos y canta todo su asombro: "Ahora, Señor, puedes, según tu palabra, dejar que tu siervo se vaya en paz; porque han visto mis ojos tu salvación". Los ojos de Simeón, iluminados por la Palabra de Dios, no se detienen en el presente o en su propia vida, sino que ven más allá, incluso lo que todavía no es visible, como le confía a María: ese niño será un signo de contradicción, que podrá ser acogido y también rechazado, alegría profunda y también sufrimiento. Luego está el testimonio de Ana, una anciana viuda que a los ochenta y cuatro años vivía en el Templo, en oración. También ella reconoce en el niño al Mesías, y desde ese momento comienza a hablar de él a todos los que están en el Templo. El encuentro entre el Hijo de Dios y su pueblo tiene lugar también a través de dos ancianos, el humilde Simeón y la viuda Ana, que lo reconocen, lo acogen y muestran su luz. Uno de ellos da las gracias y concluye la vida con serenidad, la otra comienza a comunicarlo a todos. En ese encuentro todo puede cambiar, como cambió la vida de aquellos dos ancianos. Ellos están hoy ante nosotros como maestros de la fe.