LA PREGÀRIA CADA DIA

Recuerdo de la conversión de Pablo en el camino de Damasco. Recuerdo también de Ananías, que bautizó a Pablo, predicó el Evangelio y murió mártir. Hoy concluye la Semana de oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de las comunidades cristianas de Asia y Oceanía.

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 9,1-22

Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
-Saule, Saule, per què em persegueixes?
Ell preguntà:
-Qui ets, Senyor?
Ell li respongué:
-Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
-Ananies!
Ell respongué:
-Aquí em tens, Senyor.
El Senyor li digué:
-Aixeca't, vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
Ananies replicà:
-Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.
El Senyor li digué:
-Vés-hi, que aquest home és l'instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
-Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. Després prengué aliment i recobrà les forces.
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia:
-?No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ?No havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots?
Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La conversión de Pablo es uno de los episodios más conocidos del Nuevo Testamento. Para subrayar su importancia, Lucas cuenta tres veces cómo Pablo cambió su vida y se erigió en testigo de Jesús resucitado, apóstol de la Palabra. ?Qué significa para nosotros recordar una conversión, un cambio? Muchas veces nos descubrimos hombres y mujeres que se dejan llevar por las costumbres. Estamos tan atados al presente y sentimos tanta incertidumbre y miedo ante el futuro que los cambios nos asustan. La historia de Pablo nos habla de la fuerza extraordinaria del Evangelio que cambia los corazones y sigue transformándolos. Nos pide a cada uno de nosotros no resignarnos al presente y dejarnos guiar por la Palabra de Dios hacia el futuro que nos prepara. Pablo -Saulo, según el nombre que tenía antes de la conversión-, era un hombre fuerte, con autoridad, y, como él mismo dirá, con "celo por las tradiciones", es decir, fuertemente anclado en sus convicciones e ideas. Cuando se encuentra con Jesús en el camino de Damasco experimenta el límite, la fragilidad, la necesidad de los demás. La conversión, el cambio, no son nunca la consecuencia de un único acontecimiento, sino más bien de un proceso. Es significativo que Pablo descubre mejor quién es aquel Jesús que perseguía a través de la comunidad de Damasco. No nos convertimos solos. Todo creyente necesita una comunidad que lo acompañe, hermanos -como Ananías para Pablo- que lo acojan y lo ayuden. En esta comunión es donde el apóstol comprenderá la gran verdad que comunicará en la Carta a los Corintios: "Cuando soy débil, entonces es cuando soy fuerte". En la debilidad, que muchas veces nos asusta y queremos alejar, se esconde la fuerza con la que podemos experimentar el poder de la Palabra de Dios que genera esperanza, amistad, solidaridad y todos los signos que acompañan a los que viven y anuncian esta Palabra.