LA PREGÀRIA CADA DIA

II del tiempo ordinario
Oración por la unidad de los cristianos. Recuerdo especial de las Iglesias ortodoxas.

Primera Lectura

Isaïes 62,1-5

Per amor de Sió no vull callar,
no vull reposar per Jerusalem
fins que la justícia no hi esclati com la llum,
i la salvació no hi brilli com una torxa.
Els pobles veuran el teu benestar,
tots els reis contemplaran la teva glòria.
Et donaran un nom nou
que els llavis del Senyor designaran.
Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor,
una diadema reial a les mans del teu Déu.
No et diran més "Abandonada"
ni anomenaran el teu país "Desolació".
A tu et diran "Me l'estimo",
i a la teva terra, "Té marit",
perquè el Senyor t'estimarà,
i tindrà marit la teva terra.
Els teus fills et posseiran
com un jove posseeix la seva esposa.
El teu Déu s'alegrarà de tenir-te,
com el nuvi s'alegra de tenir la núvia.

Salm responsorial

Salm 95 (96)

Antífona

Canteu al Senyor un càntic nou.

? Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,

? canteu al Senyor, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

? Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

? És gran el Senyor i digne de tota lloança,
és més temible que tots els déus;

? perquè els déus dels pobles no són res,
però el Senyor ha fet el cel.

? Honor i majestat s'estan al davant d'ell,
poder i esplendor l'assisteixen al seu temple.

? Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i poder,

? doneu al Senyor la glòria del seu nom,
entreu als seus atris portant-li ofrenes.

? Adoreu el Senyor: s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra!

= Digueu a les nacions: ?El Senyor és rei!? †
Sentencia amb rectitud les causes dels pobles.
El món es manté ferm, incommovible.

= El cel se n'alegra, la terra ho celebra, †
bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps amb tot el que s'hi troba.

= Criden de goig tots els arbres del bosc, †
en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

? Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat.

Segona Lectura

1a Corintis 12,4-11

Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. Un, per mitjà de l'Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 2,1-11

El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Com que el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:
-No tenen vi.
Jesús li respon:
-Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare diu als servidors:
-Feu tot el que ell us digui.
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.
Els diu Jesús:
-Ompliu d'aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué:
-Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. Aleshores el cap de servei crida el nuvi i li diu:
-Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
Així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El pasaje evangélico de las bodas de Caná, que el evangelista sitúa al inicio de su Evangelio, resume en cierto modo toda la misión de Jesús. No es solo el primero de los "signos", sino su arquetipo. Resume en sí la imagen del destino de los pueblos que todos pueden comprender y que puede despertar atracción. Jesús lo hará explícito en las parábolas del reino, que compara precisamente con un banquete de bodas. En un mundo falto de visiones que ha perdido el sentido de la vida, aquí se habla de una convivialidad festiva que tiene una fuerza de atracción. El "signo" de Caná ha cambiado también el corazón de los discípulos, que a partir de ahí empezaron a creer en Jesús. Eran un grupo muy pequeño que seguía a Jesús desde hacía solo tres días, pero al ver el "signo" de Caná, advierte el evangelista, "creyeron en él". Es decir, comprendieron que la transformación del agua en vino mostraba con hechos que Jesús estaba inaugurando una convivencia festiva entre los hombres. Hasta las costumbres más arraigadas se daban la vuelta, lo advirtió el maestresala: "Todos sirven primero el vino bueno y cuando ya están bebidos, el inferior. Pero tú has guardado el vino bueno hasta ahora". En Caná comenzaba el reino nuevo: la soledad se transformaba en comunión, la tristeza en alegría y la muerte en vida. Por fin se realizaban las palabras del profeta: "No se dirá de ti jamás "Abandonada"... sino que a ti se te llamará "Mi Complacencia"".
Impresiona en la narración la presencia de la Madre de Jesús, que estaba allí antes que él. Aparece como la que vigila para que todo vaya bien. De hecho, es ella la que se da cuenta de que se está acabando el vino. Ciertamente nos encontramos cerca del último día de la fiesta, que generalmente duraba varios días. De inmediato María se dirige al Hijo y, preocupada, le dice: "No tienen vino". Podríamos decir que es ella mucho antes que nosotros, y a veces incluso también sin nosotros, la que intercede para que todo vaya bien. Y siente la responsabilidad del amor. Por esto María dice a los siervos: "haced lo que él os diga". Sabemos bien que es Jesús quien realiza el milagro, pero necesita que esos sirvientes llenen las tinajas de agua "hasta arriba", generosamente, hasta casi rebosar. Es la fuerza de la oración de intercesión, un auténtico y verdadero ministerio que todos deberíamos volver a descubrir.