Recuerdo de los santos inocentes. Oración por todos los que mueren víctimas de la violencia, desde el seno de la madre hasta la edad anciana. Llegir més
Recuerdo de los santos inocentes. Oración por todos los que mueren víctimas de la violencia, desde el seno de la madre hasta la edad anciana.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que ell estima.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 2,13-18
Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
-Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.
Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:
A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,
i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tanto la Iglesia de Oriente como la de Occidente honran a los santos inocentes, asesinados por Herodes para eliminar a Jesús. "¡Todavía no hablan y ya confiesan a Cristo! Todavía no son capaces de afrontar la lucha... y sin embargo ya llevan triunfantes la palma del martirio", canta un antiguo Padre de la Iglesia. Herodes personifica la fuerza bruta del mal. En su corazón está la furia homicida que desencadena dolor, llanto, gritos y lamentos. Es la obsesión del poder que, con tal de conservarse, empuja a masacres crueles e injustificables. Herodes es la ferocidad de la guerra que, todavía hoy, asesina a muchos niños inocentes. ?Cómo contrarrestar esta ferocidad? El Evangelio nos habla del manso José. Él, carente de poder alguno, fuerte solo de la fe y del amor apasionado por el niño, se deja conducir por el ángel: "Toma contigo al niño y a su madre y huye a Egipto". Esta página evangélica no está relegada al pasado. Es de una increíble actualidad. ¡Cuántos pequeños en nuestros días encuentran la muerte mientras huyen de la guerra y los conflictos, en medio de la cruel indiferencia de quien está tan concentrado en sí mismo que ha petrificado su corazón y no se conmueve ni siquiera por estos pequeños que podemos considerar los "nuevos mártires inocentes"! La crueldad con los niños es una terrible plaga que golpea transversalmente al mundo entero. Los cristianos y los hombres de buena voluntad están llamados a escuchar al ángel del Señor, como hizo José, tomando consigo a estos pequeños para librarlos de la violencia y salvarlos.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
