Recuerdo de san Esteban, diácono, protomártir. Llegir més
Recuerdo de san Esteban, diácono, protomártir.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que ell estima.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 10,17-22
"Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells i davant els pagans. Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.
"Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel?laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El día después de Navidad la liturgia recuerda la muerte de san Esteban, el primer mártir. La Iglesia considera su martirio como el primer fruto del amor del Padre que envió a su Hijo a la tierra para salvarnos. El recuerdo de los mártires nos ayuda a reflexionar sobre los frutos de la encarnación del Hijo de Dios: llevar a los hombres al cielo del amor y hacer renacer a todos en el cielo de Dios, que es un cielo de paz y de fraternidad. El Evangelio de este día nos recuerda la afirmación de Jesús a los Doce: "Yo os envío como ovejas en medio de lobos." Al oír estas palabras del Maestro, los discípulos se preocuparon. Pero Jesús les tranquilizó diciendo que estaría con ellos siempre, todos los días. Esteban fue el primero de los testigos, el primero en dar la vida por el Evangelio, a imitación del Maestro. Esteban, condiscípulo de Pablo en la escuela de Gamaliel, se unió a la predicación de los Apóstoles y después fue elegido entre los siete diáconos para el servicio de la caridad, sobre todo a las viudas. Los Hechos de los Apóstoles narran que estaba "lleno de gracia y de poder, realizaba entre el pueblo grandes prodigios y señales". No podía callarse el Evangelio que había recibido y que le había cambiado la vida en primer lugar. No se rindió cuando la oposición y la violencia se abatieron sobre él. Fuerte en la fe, Esteban siguió dando testimonio del Evangelio hasta la efusión de la sangre. Siguiendo el ejemplo de Jesús, mientras lo lapidaban pidió a Dios que acogiera su espíritu y que perdonara a sus perseguidores. Esteban fue el primer mártir de la historia cristiana y encabeza el cortejo de todos los que, en todo tiempo y lugar, han dado y siguen dando testimonio del Evangelio hasta el sacrificio extremo de la vida. Todos ellos han contemplado "los cielos abiertos y al Hijo del hombre de pie a la derecha de Dios". Hoy están en el cielo y ven a Dios "cara a cara", y nos confirman que sin "heroicidad" no se puede ser discípulo de Jesús.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
