Navidad del Señor Llegir més
Navidad del Señor
Primera Lectura
Isaïes 9,1-6
El poble que caminava en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país tenebrós.
Els has multiplicat, Senyor,
els has omplert d'una alegria immensa.
S'alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors que es reparteixen el botí.
El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l'espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat com el dia de Madian.
Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra
i els mantells rebolcats en la sang,
tot crema alhora, el foc ho devora.
Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l'espatlla
la insígnia de príncep.
Aquest és el seu nom:
"Conseller prodigiós", "Déu heroi",
"Pare per sempre", "Príncep de pau".
Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d'ara i per sempre.
Això és el que farà
l'amor ardent del Senyor de l'univers.
Salm responsorial
Salm 95 (96)
Antífona
Canteu al Senyor un càntic nou.
? Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
? canteu al Senyor, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.
? Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.
? És gran el Senyor i digne de tota lloança,
és més temible que tots els déus;
? perquè els déus dels pobles no són res,
però el Senyor ha fet el cel.
? Honor i majestat s'estan al davant d'ell,
poder i esplendor l'assisteixen al seu temple.
? Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i poder,
? doneu al Senyor la glòria del seu nom,
entreu als seus atris portant-li ofrenes.
? Adoreu el Senyor: s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra!
= Digueu a les nacions: ?El Senyor és rei!? †
Sentencia amb rectitud les causes dels pobles.
El món es manté ferm, incommovible.
= El cel se n'alegra, la terra ho celebra, †
bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps amb tot el que s'hi troba.
= Criden de goig tots els arbres del bosc, †
en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
? Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat.
Segona Lectura
Titus 2,11-14
Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist. Ell s'ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat i purificar-nos, perquè siguem el seu poble, la seva heretat preferida, apassionat per fer el bé.
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que ell estima.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 2,1-14
Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's, cadascú a la seva població. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l'hostal.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:
-No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
-Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al•leluia, al•leluia, al•leluia.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
El Evangelio de Navidad habla del viaje de María y José, que "subieron" desde Galilea. Sí, debemos "subir" también nosotros hacia Belén, hacia aquella gruta. Y allí, nos dice hoy el ángel como les dijo a los pastores, "encontraréis un niño envuelto en pañales y acostado en un pesebre". Desde aquel pesebre inicia la nueva historia. Da sus primeros pasos con un pequeño grupo de pastores, gente humilde y despreciada. Puede parecer una historia menor, secundaria, pero es el acontecimiento que cambia radicalmente el mundo. La Navidad nos pide acoger a aquel niño, "Príncipe de la paz". Está desarmado y, sin embargo, "grande es su señorío, y la paz no tendrá fin", escribe el profeta Isaías. Aquel niño tiene el rostro de muchos niños de este mundo que lloran por la guerra y la violencia, y nos pide que acojamos el inmenso llanto de los que ya no tienen esperanza en el futuro. En aquel niño está el sueño de un mundo renovado, salvado. El apóstol Pablo lo escribe a Tito: "Se ha manifestado la gracia salvadora de Dios a todos los hombres". Sí, en esta noche -la noche de un mundo inhumano- el misterio de la Navidad vuelve para que sea más fuerte el anuncio del Evangelio a los pobres, para que sea más alta la profecía de la paz.
¡Acojamos el misterio de la Navidad! ¡No tengamos miedo de renacer con aquel Niño, de dejar que nos guíe! Ayer por la tarde, con el inicio del año jubilar, se ha abierto una puerta en la historia a través de la cual Dios vuelve a darnos con Jesús su misericordia y la esperanza de renovar nuestro corazón y la vida del mundo. Esta Navidad solo nos pide renacer con él para vivir de su amor. Nos lo pide como se lo pidió a aquellos pastores, quienes, después de haber visto al niño, "se volvieron glorificando y alabando a Dios por todo lo que habían oído y visto, tal como se les había dicho". No solo no lo despreciaron, sino que lo acogieron con alegría y comenzaron de inmediato a hablar de él: "Al verlo, contaron lo que les habían dicho acerca de aquel niño". Lo acogieron y se convirtieron en pastores de hombres. Eran ignorantes, pero recibieron palabras nuevas y sabias para comunicar la alegría de la Navidad. Con ellos empezaba una historia nueva que ha continuado a lo largo de los siglos y llega hasta nosotros. Son muchos los que esperan el Evangelio para resurgir a una vida más serena, son muchos los que esperan la comunidad para soñar la paz, los que llaman a sus puertas para pedir ayuda y tienden las manos para que alguien las estreche y les acompañe. Aquel niño es la respuesta a la necesidad de amor que se eleva de este mundo nuestro.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
