Recuerdo de todos los Santos
Recuerdo de todos los santos, cuyos nombres están escritos en el cielo. En comunión con ellos nos dirigimos al Señor reconociéndonos hijos suyos.
Llegir més
Recuerdo de todos los Santos
Recuerdo de todos los santos, cuyos nombres están escritos en el cielo. En comunión con ellos nos dirigimos al Señor reconociéndonos hijos suyos.
Primera Lectura
Apocalipsi 7,2-4.9-14
Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar:
-No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.
Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel: Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. I proclamaven amb veu forta:
-La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l'Anyell.
I tots els àngels que s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu dient:
-Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.
Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:
-Aquests que porten vestits blancs, qui són i d'on vénen?
Jo li vaig respondre:
-Senyor meu, tu ho saps.
Ell em digué:
-Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs.
Salm responsorial
Salm 23 (24)
Antífona
Oh Senyor, ets el rei de la glòria.
? És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
? Ell li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.
? Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?
= El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, †
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d'enganyar.
? Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que el salva.
? Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.
= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!
= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.
= Portals, alceu les llindes; †
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!
= Qui és aquest rei de la glòria? †
És el Senyor de l'univers,
ell és el rei de la glòria.
Segona Lectura
1a Joan 3,1-3
Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. Estimats, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es torna pur, tal com Jesucrist és pur.
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 5,1-12
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
-Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
"Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
"Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
"Feliços els compassius, perquè seran compadits.
"Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
"Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
"Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d'ells és el Regne del cel.
"Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
"Hoy nos concedes celebrar la gloria de tu ciudad santa, la Jerusalén celestial, que es nuestra madre, donde eternamente te alaba la asamblea festiva de todos los santos, nuestros hermanos." Así reza el prefacio de la fiesta de todos los santos. "Santo" significa "separado", un pueblo separado de los que se dejan seducir por la guerra y por la violencia. Es un pueblo llamado a gritar la paz por todas partes. Como si quisiera hacer presente ya ahora la Jerusalén celestial.
La santidad no es una buena o menos buena cualidad moral; la santidad es ante todo una dimensión histórica, es la realidad de separarse del poder del mal, del pecado, de la violencia destructora. La santidad no es un camino privado, no es un premio por méritos personales. La santidad es ser hijos de esta madre, miembros de esta santa familia, es formar parte de la vida de este pueblo. No es un paréntesis de nuestra vida, es ser hijos siempre, sabiendo, como decían los padres de la Iglesia, que "no se puede tener a Dios por padre si no se tiene a la Iglesia por madre". Contemplemos agradecidos el rostro de esta madre, miremos con amor grato el rostro de los hermanos y de las hermanas que hemos recibido, crucemos la mirada con los pobres y los débiles a quienes el Señor nos pide que amemos y que sirvamos como hermanos y hermanas, abramos nuestra mirada a los innumerables amigos que nos acompañan en nuestra peregrinación hacia el destino que ya se nos ha mostrado. Esta madre, a través de nuestros hermanos y hermanas que nos han precedido y cuyos nombres están escritos en el corazón de Dios, ya vive en la Jerusalén celestial. Inscribamos nuestros nombres en esta visión y sigamos caminando juntos por el camino que nos indica esta santa madre; es el camino de la santidad, el camino que lleva a la ciudad de la paz.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.