LA PREGÀRIA CADA DIA

XXVIII del tiempo ordinario

Primera Lectura

Saviesa 7,7-11

Per això vaig pregar a Déu, i ell em donà l'enteniment, vaig invocar-lo i em vingué l'esperit de Saviesa. La prefereixo a ceptres i trons, i al seu costat tinc la riquesa per no res. Ni tan sols la puc comparar a les pedres precioses, perquè al seu davant tot l'or del món és un grapat de sorra, i la plata no valdria més que el fang. Me l'estimo més que la salut i la bellesa; he decidit que em faci de llum, perquè la seva claror no s'apaga mai.
Amb ella m'han vingut tots aquests béns, ja que duia a les mans riqueses incomptables.

Salm responsorial

Salm 89 (90)

Antífona

Senyor, que la teva tendresa reposi damunt nostre.

? Senyor, has estat el nostre recer
al llarg de tots els segles.

= Abans que naixessin les muntanyes, †
abans que infantessis la terra i el món,
des de sempre i per sempre tu ets Déu.

? Tu fas tornar els homes a la pols dient-los:
?Torneu-vos-en, fills d'Adam.?

= Mil anys als teus ulls †
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

? T'emportes els homes com si fossin un son,
com l'herba que s'espiga al matí:

? al matí s'espiga i floreix,
al vespre es marceix i s'asseca.

? Com ens ha consumit el teu rigor!
La teva fúria ens té trastornats.

? Has estès al teu davant les nostres culpes,
els nostres secrets, a la llum de la teva mirada.

? Els nostres dies s'esvaeixen sota el pes del teu enuig,
consumim els nostres anys com un sospir.

? Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,

? al capdavall són de fatigues inútils,
passen de pressa, i ens n'anem volant.

? ?Qui pot comprendre un rigor tan vehement?
És tan gran com la veneració que inspires!

? Ensenya'ns a comptar els nostres dies
per obtenir la saviesa del cor.

? Torna, Senyor, fins quan esperaràs?
Tingues pietat dels teus servents.

? Que cada matí ens saciï el teu amor,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

= Dóna'ns tants dies d'alegria †
com ens n'has donat d'aflicció,
tants anys de joia com n'hem vist de penes.

? Que els teus servents puguin veure la teva obra,
i els seus fills, la teva glòria.

? Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt nostre.

? Referma l'obra de les nostres mans;
a l'obra de les nostres mans, dóna-li fermesa!

Segona Lectura

Hebreus 4,12-13

La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui hem de donar comptes.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 10,17-30

Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà:
-Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
-Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir:
-Mestre, tot això ho he complert des de jove.
Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué:
-Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:
-Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
-Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:
-Si és així, qui pot salvar-se?
Jesús se'ls mirà i digué:
-Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
Llavors Pere li va dir:
-Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit.
Jesús digué:
-En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

"Maestro, ?qué he de hacer para tener en herencia vida eterna?" La pregunta que resuena en el Evangelio de hoy es fundamental. Y aquel hombre que se acerca a Jesús para interrogarlo representa una humanidad que lleva en el corazón una pregunta seria sobre su vida, que siente que nunca está satisfecha, que no ha encontrado una respuesta sobre todo al sentido de su vida. Jesús ve tan claramente la sinceridad de aquel hombre que el Evangelio transmite la mirada llena de amor que le dedica: "Jesús, fijando en él su mirada, le amó". Parece que se dan todas las premisas para que aquel hombre se convierta en uno de sus discípulos. Jesús se entusiasma con él y sueña cosas grandes para él. La palabra de Jesús, el Evangelio, es una palabra que nace de su mirada llena de amor por todo el mundo. Cuando miramos el mundo con tristeza, con resignación y desconfianza no comunicamos amor. El amor lo es realmente cuando pide tomar decisiones concretas y exigentes. La palabra de Jesús le pidió a aquel hombre que eliminara las riquezas de su vida, que tomara una decisión con el corazón, pero aquel hombre termina yéndose "entristecido".
?Cómo es eso? No tuvo fe en la palabra de Jesús: "Una cosa te falta: anda, cuanto tienes véndelo y dáselo a los pobres y tendrás un tesoro en el cielo; luego, ven y sígueme". Aquel rico se va triste porque tenía muchos bienes y había depositado en ellos su seguridad y su salvación. Es la misma historia de nuestra generación, sumergida en un mundo materialista y en una mentalidad marcada por la crisis y en la que todo es economía. Jesús denuncia el poder del dinero. Aferrarse a las riquezas puede dominar el corazón del hombre hasta privarlo de la alegría. También nosotros vemos que el miedo a perder las riquezas nos entristece y nos angustia, hace que perdamos de vista la solidaridad y que consideremos el sacrificio por el bien común como una renuncia imposible. La primera riqueza de la que debemos desprendernos es nuestro sentimiento de autosuficiencia, la idea que tenemos muy dentro de nosotros de que podemos hacer las cosas solos y de que no necesitamos a los demás. Quien piensa así termina creyendo que puede prescindir de Dios, y entonces "?quién se podrá salvar?". Esta es la pregunta profunda sobre la salvación y sobre el futuro que muchos se hacen en nuestro tiempo. Jesús sigue contestando a esta pregunta y también nosotros estamos llamados a dar una respuesta con nuestra fe. El Evangelio nos dice que el corazón del hombre tiene necesidades más profundas que las cosas materiales en las que a menudo buscamos refugio de nuestras inquietudes (¡el hombre no vive solo de pan!). Jesús nos pide que pongamos a Dios por encima de todo y que consideremos a los pobres como hermanos nuestros con los que tenemos una deuda de amor y de ayuda. El milagro del "camello que pasa por el ojo de la aguja" empieza cuando decidimos de corazón dejar de vivir protegidos, cuando creemos en el Evangelio y dejamos atrás todo lo demás. Entonces el amor de Dios lo multiplica y recibimos "el ciento por uno".