En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz. Llegir més
En la basílica de Santa María de Trastevere se reza por la paz.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 7,1-10
Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
-Es mereix que li facis aquest favor, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
-Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic posat sota l'autoritat d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu servent li mano: "Fes això", i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
-Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús entra en Cafarnaún. Allí hay un centurión romano, un pagano, que a pesar de ser el representante del opresor, demuestra una atención especial para con los judíos, hasta el punto de que les ha ayudado a construir la sinagoga de la ciudad. Está muy preocupado por la grave enfermedad que sufría uno de sus siervos. En cuanto pagano, sabe que no puede atreverse a acercarse a aquel maestro. En este centurión romano sobresalen tres actitudes. Las dos primeras son el amor por su siervo (lo trata como a un hijo) y la confianza desmesurada en el joven profeta de Nazaret. La tercera es la indignidad que siente ante aquel joven profeta: no se considera digno de ir a hablar con él. Mientras Jesús se está acercando a su casa, envía a otros amigos a decirle que no se moleste más. Su fe le hace pronunciar aquellas palabras que todos los cristianos todavía hoy repetimos durante la liturgia eucarística: "Señor, no soy digno de que entres bajo mi techo... Mándalo de palabra y quede sano mi criado". Aquel centurión, pagano, se convierte en la imagen del verdadero creyente, es decir, aquel que reconoce su indignidad y que cree en la fuerza de la palabra de Jesús: basta una sola palabra suya para salvar y ser salvado. Las palabras que salen de la boca de Jesús tienen la fuerza de Dios y de su amor. Al oír las palabras que le relatan de aquel centurión, Jesús sintió admiración por él y hablando con la muchedumbre que lo seguía, les dice: "Os aseguro que ni en Israel he encontrado una fe tan grande".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
