Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 9,14-17
Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
-Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
Jesús els contestà:
-?Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.
"Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s'escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s'ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Los discípulos de Juan, que llevaban una vida más austera que la de los discípulos de Jesús, le preguntan directamente sobre esa diferencia: "?Por qué nosotros y los fariseos ayunamos, y tus discípulos no ayunan?". Los discípulos de Juan preguntan para comprender. Nunca debemos avergonzarnos de pedir ayuda a Jesús. El maestro responde con la imagen de la llegada del novio y compara a los discípulos con los amigos del novio que preparaban la boda y participaban en ella. Aquella boda, obviamente, debía ser un momento de gran fiesta. Con Jesús vino entre los hombres el verdadero "novio", el que vino a rescatar a la humanidad de su esterilidad. Con Jesús, la vida se viste de fiesta, pero el mismo Jesús advierte de que llegarán momentos difíciles. Vendrán para él -en estas palabras ya había un indicio de los días de la pasión- y también para los discípulos y para las comunidades. ?Cómo no pensar en las innumerables persecuciones que se abaten todavía hoy sobre los discípulos de Jesús? Durante los periodos difíciles, los discípulos "ayunarán", añade Jesús. Pero primero hay que vestirse de fiesta y beber el vino de la misericordia; eso dará fuerza también para los momentos difíciles. Los pellejos viejos de los que habla Jesús son los esquemas mentales y religiosos de siempre. El amor evangélico requiere corazones nuevos, es decir, sin prejuicios, para acoger el mismo amor de Dios. Resistirse a la novedad de la Palabra de Dios significa cerrarse al Espíritu. El Evangelio del amor nos libra de cerrarnos y limitarnos y nos hace vivir en los amplios horizontes de Dios.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
