Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 9,9-13
Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d'impostos, i li digué:
-Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
-Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i digué:
-El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mientras camina, Jesús ve a Mateo, un publicano, un recaudador de impuestos que trabaja para los romanos. Por eso la gente consideraba deshonestos a los publicanos y los despreciaba. Jesús se le acerca y lo llama: "Sígueme". Mateo, a diferencia de muchos hombres que se consideraban religiosos y puros, se pone en pie de inmediato y empieza a seguir a Jesús. Él, que era un pecador, se convierte para los discípulos de todos los tiempos en un ejemplo de cómo seguir al Señor. Y, con el Evangelio que lleva su nombre, se ha convertido también en guía para muchos. También nosotros seguimos a este publicano y pecador que nos lleva a conocer el amor del Señor Jesús. Mateo invita rápidamente a Jesús a un banquete. Acuden también sus amigos publicanos y algunos pecadores. Algunos fariseos, escandalizados por aquella escena, dicen a los discípulos: "?Por qué come vuestro maestro con los publicanos y pecadores?". Jesús interviene directamente en la polémica con un proverbio: "No necesitan médico los que están fuertes, sino los que están mal". Para él nunca hay una división maniquea entre buenos y malos, entre justos y pecadores. Jesús solo quiere explicar cuál es su misión: él ha venido para ayudar y para curar, para liberar y para salvar. Y añade una cita del profeta Oseas: "Id, pues, a aprender qué significa "Misericordia quiero, que no sacrificio"". En el texto del profeta (Os 6,6), el término "sacrificio" hace referencia a las prácticas del culto. Para Jesús la salvación no viene por los ritos sino por la misericordia de Dios. Por eso lo siguen quienes sienten la necesidad de que Dios les cure las heridas y les socorra en sus pecados. Y, acercándose aún más a cada uno de nosotros, Jesús añade: "No he venido a llamar a justos, sino a pecadores".
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
