Recuerdo de san Ireneo (+ 202), obispo de Lyon y mártir. Fue desde Anatolia hasta Francia para predicar el Evangelio. Llegir més
Recuerdo de san Ireneo (+ 202), obispo de Lyon y mártir. Fue desde Anatolia hasta Francia para predicar el Evangelio.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 8,1-4
Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia:
-Senyor, si vols, em pots purificar.
Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
-Ho vull, queda pur.
A l'instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué:
-Vigila de no dir-ho a ningú. Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jesús acaba de pronunciar el discurso de la montaña, ante una gran muchedumbre. Ha llamado bienaventurados a los pobres, a los afligidos, a los humildes y a los que tienen hambre y sed de justicia. Y del mismo modo que Moisés bajó del monte, ahora Jesús baja de la montaña con las tablas de la ley. Y ante la ley del amor que Jesús acaba de proclamar se presenta un leproso. Es un hombre al que la ley había mantenido aislado por su enfermedad y por su impureza, que se consideraba contagiosa. "Señor, si quieres puedes limpiarme." Es una oración sencilla, pero llena de fe: "Si quieres". Jesús, que más adelante dirá a los discípulos "llamad y se os abrirá", abre rápidamente la puerta de su misericordia, tiende su mano, toca al leproso y le habla. Y la lepra desaparece. A Jesús no le da miedo estar con aquel enfermo: se ocupa de él, lo toca y le dice palabras cariñosas. Así lo cura. Jesús -que va más allá de las disposiciones rituales- enseña a los discípulos cómo estar con quien lo necesita, cómo ocuparse de él. Lo hace escuchando a aquel leproso, tendiéndole la mano para tocarlo y con las palabras que le dice. Y afirma claramente cuál es la voluntad de Dios: "Quiero, queda limpio". Esta debe ser también siempre la voluntad de los discípulos y de toda comunidad cristiana. Si Jesús nos enseña cómo acoger, al mismo tiempo, a través de este leproso, nos enseña cómo tenemos que estar nosotros ante él. Extendamos la mano hacia él y nos curará.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
