Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 7,6.12-14
"No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
"Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.
"Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i aspre el camí que mena a la vida, i són pocs els qui el troben.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
"No deis a los perros lo que es santo, ni echéis vuestras perlas delante de los puercos." La imagen remite al culto antiguo que preveía ofrecer a Dios la carne de las víctimas y el fruto de la tierra, como prescribe el Levítico (22,1-14). No hay que dar la carne a los perros, porque la pisotean, ni hay que echar las perlas a los puercos, porque las rechazan. Esta frase no atañe a las personas que no estén dispuestas a recibir el Evangelio. Jesús nos invita a no tomar el Evangelio a la ligera y a tenerlo en gran consideración para nuestra vida y para la vida de los demás. No debemos malgastar las palabras del Evangelio ni tenemos que echar al viento las de la predicación. El Evangelio es un tesoro de gran valor que debemos tener muy en cuenta y no debemos rechazar. Esta es una indicación para el predicador que no custodia con honor la Palabra de Dios y también para quien escucha y hace oídos sordos a la predicación porque está encerrado en sí mismo y ya no escucha a nadie. El evangelista reproduce otro dicho de Jesús: "Todo cuanto queráis que os hagan los hombres, hacédselo también vosotros a ellos". Esa es la manera de aplicar toda la Ley y los Profetas. Es la denominada "regla de oro", presente en casi todas las grandes religiones mundiales. Contiene aquella sabiduría que proviene de las alturas y que ha sido puesta en el corazón de todo hombre. Mateo la formula en afirmativo para destacar que no es suficiente abstenerse del mal, sino que es necesario hacer el bien. El Evangelio es la puerta estrecha que lleva a la salvación. Podríamos decir "estrecha" porque es un pequeño libro, parecido a una pequeña puerta. Pero es la puerta que abre al reino de Dios. Por el contrario, es bien ancha la puerta del egoísmo, de la soberbia, del odio y de la violencia, que llevan a la "perdición", dice Jesús. Confiemos en el Evangelio y su luz nos guiará al reino de Dios.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
