LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

XII del tiempo ordinario
Las Iglesias ortodoxas celebran Pentecostés.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 23 de juny

XII del tiempo ordinario
Las Iglesias ortodoxas celebran Pentecostés.


Primera Lectura

Job 38,1.8-11

Llavors el Senyor va interpel?lar Job des del mig de la tempesta i va dir:
I quan la mar brollava del si matern,
?qui la clogué amb dos batents?
Jo la vaig vestir de núvols,
la vaig embolcallar amb bromada.
Jo li he marcat els límits
amb dos batents i un travesser,
dient-li: "Fins aquí, ni un pas més!
Aquí se't desfarà l'orgull de les onades!"

Salm responsorial

Salm 106 (107)

Ant?fona

Enaltiu el Senyor pel seu amor.

- Enaltiu el Senyor: que n??s, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

- Que responguin els qui el Senyor ha redimit,
els rescatats de les mans dels opressors;

- ell els ha aplegat de tots els pa?sos,
de llevant i de ponent, del nord i de migdia.

- Uns, errant pel desert, vagant per l?estepa,
no trobaven cap ciutat habitada;

- patien fam, passaven set
i els flaquejaven les forces.

- Enmig de l?angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salv? dels perills:

- els gui? per una pista segura
fins que arribaren en una ciutat habitada.

- Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en b? dels homes:

- calm? la set dels assedegats
i ompl? de menjar els famolencs.

- D?altres vivien a la fosca, a les ombres de la mort,
presoners de la dissort i les cadenes:

- s?havien rebel?lat contra les paraules divines
i havien menyspreat els designis de l?Alt?ssim.

- El seu cor defallia, afeixugat;
queien, i ning? no els ajudava.

- Enmig de l?angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salv? dels perills:

- trenc? les seves cadenes
i els f?u sortir de la fosca, de les ombres de la mort.

- Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en b? dels homes:

- ha esbotzat portes de bronze
i ha partit forrellats d?acer.

- D?altres, insensats, estaven abatuts
per les seves culpes i pel seu viure pervers;

- qualsevol menjar els repugnava,
ja arribaven a les portes de la mort.

- Enmig de l?angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salv? dels perills:

- envi? la seva paraula i els guar?,
alliber? la seva vida del sepulcre.

- Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en b? dels homes;

- que ofereixin sacrificis d?acci? de gr?cies
i, aclamant-lo, publiquin el que ha fet.

- Uns comerciants s?embarcaren en grans naus
i navegaren mar endins per fer negoci;

- ells foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar.

- A una ordre seva es gir? un hurac?
que aixecava grans onades:

- pujaven al cel, baixaven al fons
i, regirats de mareig, el cap els rodava;

- no es tenien drets, com si anessin beguts,
s?havia esfumat la seva per?cia.

- Enmig de l?angoixa cridaren al Senyor,
i ell els salv? dels perills:

- mud? el temporal en bonan?a,
s?apaivagaren les onades de la mar,

- i els va dur fins al port tan desitjat,
plens de goig per la calma retrobada.

- Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en b? dels homes;

- que l?exalcin en l?assemblea del poble,
que el llo?n en el consell dels ancians.

- Ell converteix els rius en deserts,
els dolls d?aigua en terra ?rida;

- les terres f?rtils es tornen salines
perqu? els seus habitants s?han pervertit.

- Converteix el desert en estanys,
la terra eixuta en fonts d?aigua viva;

- la d?na als afamats perqu? hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.

- Sembren els camps, planten les vinyes
i en cullen fruits abundosos.

- Ell els beneeix, i es multipliquen a desdir,
i no permet que els minvi el bestiar.

- Per?, redu?ts a pocs, queden abatuts,
oprimits per les desgr?cies i el dolor.

- Ell mateix, que confon els poderosos,
els fa errar per un desert sense camins.

- Per? aixeca els pobres de la mis?ria
i augmenta, com els ramats, les seves fam?lies.

- Que els justos s?alegrin de veure-ho,
i tota maldat clogui la boca.

- Que els assenyats ho guardin en el cor
i comprenguin els favors del Senyor.

Segona Lectura

2a Corintis 5,14-17

L'amor del Crist ens empeny: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell. I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per tots ells.
Per això nosaltres, des d'ara, ja no coneixem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem conegut així el Crist, ara ja no ho fem. És a dir, els qui viuen en Crist són una creació nova. El que era antic ha passat; ha començat un món nou.

Lectura de l'Evangeli

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Marc 4,35-41

Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
-Passem a l'altra riba.
Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l'omplien. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
-Mestre, ?no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
-Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança. Jesús els digué:
-Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre:
-Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?
(Mt 8,28-34; Lc 8,26-39)

 

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Homilia

"?No te importa que perezcamos?" Es un grito de desesperación, no hay duda, pero también expresa la confianza que tienen en aquel maestro. Es fácil ver en aquel grito los innumerables gritos que se elevan de este mundo sacudido por olas de todo tipo y que ponen en peligro a hombres y mujeres, sobre todo en los países más pobres, como los países asolados por guerras y conflictos. También nosotros podemos pensar que Jesús duerme porque el mundo sigue su curso y corre el peligro de sufrir tragedias aún mayores. El Evangelio quiere decirnos que Jesús no nos abandona y está siempre a nuestro lado, incluso en medio de la tormenta. Podemos pensar que duerme. A nosotros nos gustaría una vida sin tormentas, sin problemas, sin ningún miedo. Pero la vida es también luchar contra el mal, contra las tormentas que quieren impedir que lleguemos a la orilla de la paz. Jesús duerme porque confía plenamente en el Padre: sabe que el Padre nunca abandona a nadie. Él, más bien, espera nuestra oración, nuestro grito de ayuda. La oración empieza con un grito de ayuda que sin duda es personal, aunque no solo personal. La intercesión contiene un misterio que debemos descubrir: los cristianos están llamados a rezar por todos.
Al oír el grito de los discípulos, Jesús se despierta, se pone en pie sobre la barca, y amenaza al viento y al mar tempestuoso. Y de inmediato el viento calla y llega una gran bonanza. Dios vence a las potencias hostiles que no permiten hacer la travesía, es decir, que impiden llegar a la orilla de la fraternidad, de la justicia y de la paz. La narración se cierra destacando una situación peculiar. Los discípulos son presa de un gran miedo y se dicen entre sí: "?Quién es este?". El texto de Marcos habla de miedo más que de asombro. Es el santo temor de estar ante la presencia de Dios. Sí, es el temor de quien se siente pequeño y pobre frente al salvador de la vida; el temor de quien, siendo débil y pecador, es acogido por aquel que lo supera en el amor; el temor de no saber aprovechar la proximidad de Dios en nuestra vida de cada día; el temor de no desperdiciar el "sueño" de un nuevo mundo que Jesús ha empezado también en nosotros y con nosotros. Este temor es la señal que nos hace comprender que ya estamos en la otra orilla.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.