Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Mateu 6,7-15
"Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.
"Vosaltres, pregueu així:
Pare nostre que estàs en el cel,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne,
que es faci la teva voluntat
aquí a la terra com es fa en el cel.
Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia;
perdona les nostres ofenses,
així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen;
no permetis que caiguem en la temptació,
i allibera'ns del mal.
"Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Jesús exhorta a los discípulos a no malgastar las palabras en la oración. La esencia de la oración consiste en confiar plenamente en Dios sabiendo que no nos abandonará y que nos dará lo que necesitamos. Y Jesús enseña aquella extraordinaria oración que es el padrenuestro. Podríamos decir que toda la oración se resume en la primera palabra, "Padre", "Abbá" (papá). Jesús, al poner en nuestra boca esa palabra, lleva a cabo una verdadera revolución religiosa, pues la tradición judía prohíbe pronunciar el nombre santo de Dios. La oración no "rebaja" a Dios hasta nosotros; más bien nos eleva a nosotros hasta el Padre "que está en el cielo". Por eso hacemos bien en pedir que se haga su voluntad y que venga pronto su reino. La segunda parte de la oración hace referencia a la vida de cada día. Jesús nos dice que pidamos el pan, el de cada día, para que podamos tocar con la mano la concreción del amor de Dios. Y es al mismo tiempo el pan material y el pan de su Palabra. Dos panes, dos mesas, indispensables. Ambas deben prepararse o, mejor dicho, deben multiplicarse para todos. Y luego pone en nuestra boca una súplica de gran calado: "Perdona nuestras ofensas, como también nosotros perdonamos a los que nos ofenden". Admitir que somos deudores nos muestra realmente quiénes somos frente a Dios y frente a nuestro prójimo, y abre nuestro corazón para que vivamos ya aquí en la Tierra los mismos sentimientos de Dios.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
