Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Mateu 5,20-26
"Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
"Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
"Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
"Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
"Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. En veritat t'ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
La justicia de Dios es salvación, no condena; es amor sin límites, no división en partes iguales, como la justicia humana. Este nuevo modo de concebir la justicia es indispensable para entrar en el reino de los cielos. Jesús no propone una nueva casuística ni una nueva praxis jurídica, sino más bien una nueva manera de entender las relaciones entre los hombres: el amor las hace firmes, fuertes y eficaces. En este amor se cumplen la ley y la justicia. Hay que pasar de un precepto en negativo a la positividad del amor sin recibir nada a cambio. Para Jesús y sus discípulos no existen los enemigos. El amor gratuito, sin pedir nada a cambio, es el culmen de la Ley y del camino del Señor. Tiene un valor tan grande que, si faltara, habría que interrumpir el acto supremo del culto: la "misericordia" vale más que el "sacrificio". El culto, como relación con Dios, no puede prescindir de una relación de amor con los hombres, especialmente con los pobres. Esta es una dimensión específica del Evangelio que jamás hay que desatender. A continuación, Jesús utiliza el ejemplo de la deuda que hay que cubrir o del crédito que hay que dar. Propone llegar a un acuerdo sin tener que recurrir a la mediación de un juez. En la vida de la comunidad de los discípulos debe prevalecer la fraternidad y el amor por los demás. Jesús sabe que debemos rechazar el instinto egocéntrico que nos impulsa constantemente a satisfacer nuestro yo y a poner por delante nuestros intereses, un instinto que hace fracasar los lazos fraternos. Por eso nos pide que hagamos crecer el amor por los demás y que pongamos en primer lugar la reconciliación, y no la indiferencia y el conflicto.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
