Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s'ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Mateu 5,17-19
"No us penseu que he vingut a anul?lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul?lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
"En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
La novedad del Evangelio no plantea una ruptura con la tradición bíblica del Primer Testamento. Al contrario, Jesús afirma claramente que ha venido a cumplir la alianza que Dios estableció con su pueblo y que tiene en la Ley y en los Profetas su codificación. Toda la historia de amor que Dios ha ido construyendo hasta ahora con su pueblo, desde Abrahán hasta el Bautista, alcanza en Jesús su cumplimiento, su plena realización. Aquel amor que hizo que el mismo Dios bajara del cielo para liberar a su pueblo de la esclavitud de Egipto, y que lo acompañara en el largo viaje por el desierto y durante los siglos posteriores, con Jesús llegaba a su cumplimiento. En cada palabra de las Escrituras hay un destello de Dios. Por eso no debe perderse. Y cada vez que se pierde, se pierde con ella aquel destello. Por eso Jesús dice: "Mientras duren el cielo y la tierra, no dejará de estar vigente ni una i ni una tilde de la ley". Hace pensar en la recomendación que Francisco de Asís hacía a sus hermanos cuando les decía que recogieran cualquier pequeño trozo de pergamino que hubiera caído al suelo: "Puede contener alguna palabra del Evangelio". Y Jesús también añade: "El que no dé importancia a uno de estos mandamientos más pequeños... será el más pequeño en el reino de los cielos". Jesús nos pide que acojamos toda la Escritura y que esta sea luz para los creyentes. Al igual que el maestro, también el discípulo debe llevar a cabo en la vida de cada día lo que está escrito en las Escrituras. Y el corazón de las páginas bíblicas, la columna vertebral que las une, se puede resumir en las palabras finales de Jesús al final del discurso: "Sed perfectos como es perfecto vuestro Padre del cielo". Y la perfección es el amor.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
