Fiesta del apóstol Bernabé, compañero de Pablo en Antioquía y en el primer viaje apostólico. Para los judíos hoy es el Shavuot (Pentecostés). Llegir més
Fiesta del apóstol Bernabé, compañero de Pablo en Antioquía y en el primer viaje apostólico. Para los judíos hoy es el Shavuot (Pentecostés).
Lectura de la Paraula de D?u
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Fets dels Apòstols 11,21-26
I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.
Quan aquestes noves van arribar a oïda de l'església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia. Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se'n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, ja que ell era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. Llavors Bernabé se'n va anar a Tars a buscar Saule; el va trobar i se l'endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al?leluia, al?leluia, al?leluia.
Hoy la Iglesia recuerda a Bernabé. Originario de Chipre, vivía en Jerusalén, donde había abrazado el Evangelio y se había convertido en un discípulo ejemplar: había vendido todos sus bienes y había llevado lo recaudado a los pies de los apóstoles. Y fueron precisamente los apóstoles, quienes lo enviaron a Antioquía, donde el Evangelio fue predicado no solo a los judíos, sino también a los paganos. Por primera vez la comunidad de los discípulos de Jesús estaba formada por creyentes no judíos. En aquella ciudad los discípulos de Jesús recibieron por primera vez el nombre de "cristianos". Bernabé, al enterarse de la conversión de Pablo, lo invitó a Antioquía para dar testimonio a todos del encuentro que había tenido con Cristo. Lo llevó también a Jerusalén para presentarlo a los otros apóstoles y para defender juntos que había que predicar el Evangelio a los paganos, sin necesidad de que estos se circuncidaran. Junto a Pablo emprendió el primer gran viaje apostólico y llevó consigo al joven Juan Marcos, primo de Bernabé, que había sido testigo de la pasión del Señor. En la Iglesia, la misión de comunicar el Evangelio no responde a proyectos humanos o a un deseo de expansión. Es más bien el Espíritu del Señor, el que hace que los apóstoles y los discípulos de todos los tiempos recorran los caminos del mundo y los de los corazones para comunicar el Evangelio del amor.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
