LA PREGÀRIA CADA DIA

X del tiempo ordinario

Primera Lectura

Gènesi 3,9-15

Però el Senyor-Déu cridà l'home i li va dir:
-On ets?
Ell li va respondre:
-He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.
El Senyor-Déu li replicà:
-Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?
L'home va respondre:
-La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.
Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
-Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
-La serp m'ha enganyat i n'he menjat.
El Senyor-Déu va dir a la serp:
-Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.

Salm responsorial

Salm 129 (130)

Ant?fona

Des de l?abisme et crido, Senyor.

- Des de l?abisme et crido, Senyor;
Senyor, escolta el meu clam.

- Escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.

- Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?

- Per? ?s molt teu donar el perd?;
per aix? mereixes que et venerin.

- Confio amb tota l??nima, Senyor,
confio en la teva paraula.

- Espera el Senyor la meva ?nima,
m?s que els sentinelles el mat?.

- Que els sentinelles esperin el mat?;
Israel, espera en el Senyor.

- Perqu? s?n del Senyor l?amor fidel
i la redempci? generosa.

- ?s ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.

Segona Lectura

2a Corintis 4,13-5,1

Diu l'Escriptura: He cregut, i per això he parlat. Nosaltres, doncs, sabent que tenim el mateix esperit de la fe, també creiem, i per això parlem; sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d'ell juntament amb vosaltres. Tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies feta a la seva glòria.
Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem són temporals, però les que no veiem duren per sempre.
Sabem que, quan es desfà aquesta casa terrenal, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d'home, eterna.

Lectura de l'Evangeli

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Marc 3,20-35

Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no podien ni menjar.
Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien:
-Ha perdut el seny!
Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:
-Està posseït per Beelzebul.
I encara:
-Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:
-Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Tampoc ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
"En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit; però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
-La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.
Ell els respon:
-?Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
-Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.

 

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al?leluia, al?leluia, al?leluia.

Homilia

El Evangelio de este domingo nos presenta a Jesús que se retira a casa, a Cafarnaún, con los discípulos. Inmediatamente, se aglomera una muchedumbre tan grande frente a su puerta que no le dejan tiempo ni siquiera para comer. Es una imagen del amor "exagerado" de Jesús. Un amor que inquieta y preocupa porque es radical.
Y se aprecian dos actitudes bien claras. Por una parte, la de los "suyos", es decir, los parientes, los amigos íntimos de Jesús, quizás también alguno de los discípulos, los que consideran a Jesús como una propiedad suya, algo que es solo para ellos, y no para todos. Se escandalizan porque Jesús se mezcla con la gente, porque no se guarda nada para él, porque se da por completo a los demás. Dicen que está fuera de sí, que ha perdido la cabeza. Jesús está fuera de sí porque aquel que ama de verdad no puede evitar salir de sí mismo y vivir toda la vida como un regalo, y cuando alguien ama en serio pierde un poco la cabeza y deja hablar a su corazón. La otra actitud es la de los fariseos y los escribas, que venían de Jerusalén para juzgar, para criticar lo que hacía Jesús. Y estos son aún más duros porque acusan a Jesús de ser un enviado de Beelzebul, que es uno de los numerosos nombres que recibe el espíritu de división que actúa en el mundo. Cuando alguien como Jesús hace el bien, ama y ayuda a los demás, la envidia del mal rápidamente suscita pensamientos negativos: no es posible hacer el bien, ?qué interés oculta? Es lo que ocurre en nuestro tiempo cuando se tilda cualquier buena obra de buenismo y, por tanto, se considera que es un mal, como cuando se presenta como un crimen acoger a extranjeros aplicando el Evangelio.
A todos los que así lo defienden, Jesús les responde bien claramente: si un reino está dividido contra sí mismo, no puede subsistir. El mal divide y se divide, y el mal termina: Satanás es vencido, dice Jesús, porque el bien es más fuerte. Jesús es aquel hombre fuerte del que habla la parábola, que ata el mal y salva a los hombres que viven como encadenados por sus miedos. El "saqueo" de Jesús es un "saqueo" santo, porque desciende hasta la muerte para liberar a los que están muertos. Y no lo hace con violencia o con la fuerza de las armas, sino únicamente con su amor apasionado que quiere compartir con todos nosotros. Quien no sabe reconocer el bien, quien critica lo bueno que hay en el mundo, se resiste al Espíritu de Dios, al Espíritu Santo, y aquel pecado que no se puede perdonar no es un castigo que nos cae encima: somos nosotros, los que nos excluimos solos del amor que viene a buscarnos.