«Als grans camps de refugiats rohingyes –tendes i barraques fetes amb plàstics, fusta i xapes en llocs escarpats plens de terra i fang a causa de les pluges– viuen famílies nombroses i moltíssimes criatures. És un poble de nens que demanen tenir un futur, la vida dels quals està amenaçada cada dia perquè falta de tot, sobretot aliments i aigua potable. Ressalten uns ulls massa grans a les cares, uns cossos massa prims, que han patit la fam i el cansament de llargues marxes. Són ulls que et miren amb esperança, amb curiositat, però hi llegeixes una por infinita. Aquests ulls són el que més et colpeix quan t'endinses en les extensions de barraques o senzills coberts que reben inapropiadament el nom de "camps de refugiats" on s'amunteguen els rohingyes».
A Bangladesh hi ha més d'un milió de refugiats rohingyes. La majoria d'ells han creuat la frontera per terra, a través de l'únic pas que hi ha, però altres han arribat a Bangladesh per mar, fugint de Birmània. La majoria d'ells dormen en llocs improvisats amb plàstics i tendes que reparteixen grups d'ajuda.
La Comunitat de Sant'Egidio, a més de repartir ajuda d'emergència, ha posat en marxa programes d'ajuda:
1. Ajuda sanitària als dos hospitals de camps de Shamlapur i Unchiprang, que va obrir el MOAS, i que actualment atenen unes 700 visites cada dia. L'ajuda incloïa medicaments, instrumental i enviament de personal mèdic.
2. Protecció de la infància i educació. El 23 de gener de 2018 la Comunitat va obrir una escola per a uns 300 nens al camp de Jamtholi, en col·laboració amb l'associació de joves de Bangladesh «We The Dreamers» i la Muhammadiyah indonèsia.
3. Juntament amb Càrites i l'Església de Bangladesh, enviament de mantes, roba i altres productes de primera necessitat als camps de refugiats de Leda i de Kutupalong.
