Article: El Dia de la Memòria/1
A la novel·la autobiogràfica “La meva germana Antígona”, l’escriptora jueva alemanya Grete Weil, que es va salvar de la deportació durant la guerra, va escriure amb terrible turment que «com més passa el temps, més s’acosta Auschwitz». Aquell camp de concentració va ser el resultat terrible d’un llarg camí d’antisemitisme. L’antisemitisme no va desaparèixer per sempre: pot tornar a aparèixer, i avui l’hem vist reaparèixer.
Enguany la celebració del Dia de la Memòria és una celebració dolorosa per la guerra en curs entre Israel i Hamàs. Però precisament per això cal posar en primer pla el 27 de gener i cal ajudar a tothom a reflexionar sobre el temps en què vivim. L’antisemitisme és un fenomen complex, uniforme, que ha tingut un pes enorme al llarg de la història. Seria un error pensar que és un problema només per als jueus: afecta a tothom, perquè toca qüestions fonamentals com ara la identitat, la inclusió i l’exclusió, l’ús polític i ideològic de les religions, i la democràcia.
Dit d’una altra manera, és una qüestió crucial per a la societat en conjunt perquè planteja la possibilitat de conviure pacíficament i de deixar enrere la idea que els que són diferents de nosaltres són enemics. El cas del nazisme és emblemàtic: va començar atacant els jueus fins a la mort i va destruir la convivència cívica i, després d’haver desencadenat una guerra desastrosa, va acabar transformant Alemanya en un munt de ruïnes.
Tenint en compte la rellevància de l’antisemitisme al llarg del temps, s’han multiplicat tant els estudis sobre les seves causes i característiques que n’hi ha que ja parlen d’una “hipertròfia de la memòria”, que tindria l’efecte negatiu de “normalitzar” la tragèdia que es va viure durant la II Guerra Mundial. Però recordar col·lectivament és fonamental. De fet, cal manifestar amb més profusió la memòria precisament en els moments més difícils, com el que estem vivint.
Després de l’esclat de la guerra a Gaza han augmentat enormement els episodis d’antisemitisme. Als Estats Units, l’Anti Defamation League (AdO) ha comptat 2031 accions antijueves entre el 7 d’octubre i el 12 de desembre de 2023, amb un augment del 337% respecte el 2022. A Austràlia, segons les comunitats jueves locals, l’augment ha estat del 591%. A Berlín han llançat còctels molotov contra sinagogues i a França han aparegut estrelles de David sobre les cases de jueus, cosa que ha fet augmentar en un 430% les sol·licituds per emigrar a Israel. A Itàlia, on la intensitat de l’odi antijueu ha estat menor, jueus amb la quipà han rebut insults a Roma, Gènova i Milà.
A més, es difon un negacionisme mesquí que ni tan sols necessita historiadors negacionistes. I això passa ja des d’alguns anys abans de l’atac terrorista de Hamàs en territori israelià. Si ens fixem només en Itàlia, segons dades de l’Eurispes, entre 2004 i 2020 el nombre de persones que diuen que la Xoà no va existir, va passar del 3% al 16%. Avui el negacionisme és més banal i simplificat que fa unes dècades. El president italià, Mattarella, va dir ahir: «Els morts d’Auschwitz, dispersos pel vent, són un toc d’alerta constant: el camí de l’home avança per viaranys accidentats i perillosos. Ho posa de manifest el retorn al món de perillosos casos d’antisemitisme: el prejudici que corrobora antics estereotips antijueus, potenciat per mitjans de comunicació sense control i sense pudor. La constitució italiana indica clarament que tots els ciutadans són portadors dels mateixos drets».
Hi ha el perill de devaluar l’antisemitisme i la Xoà secundant una visió ideològica que posa Israel i Hamàs al mateix nivell. Actualment molta gent considera que els jueus són col·lectivament responsables de les decisions del govern de Netanyahu, i se’ls acusa d’infligir al poble palestí el mateix patiment que ells van suportar en el passat. Es fan comparatives històriques que no tenen sentit però que arrelen entre la gent. És una involució del debat sobre jueus i antisemitisme que cal prendre molt seriosament.
Fa falta una nova capacitat de comunicar a les generacions més joves el que va passar. Auschwitz, efectivament, és un punt nodal de la història, un episodi ineludible. És la pedra d’ensopec que ens obliga a fer memòria, per no preparar un futur desastrós. L’antisemitisme ens afecta a tots, ens amenaça a tots, és com una allau que, si ningú no l’atura, arrasa tot el que troba en el seu camí i només deixa mort i destrucció. És el rostre de la divisió en un món que només podrà viure en pau si sap trobar les raons de la convivència entre gent diferent.
[Marco Impagliazzo]
[Traducció de la redacció]
